.

13 octubre 2020

5:55... NO, NO ANEM BE

Des de dijous passat, i ja de bon matí, després d’anar de l’habitació al bany, del bany a la cuina i altra cop a l’habitació, he començat la creuada particular:

“Recuperar la talla d’isquios que em correspon”

12 octubre 2020

ESOS LOCOS BAJITOS...

A menudo los hijos se nos parecen y así nos dan la primera satisfacción; ésos que se menean con nuestros gestos, echando mano a cuanto hay a su alrededor.

A QUIEN MADRUGA...

 



09 octubre 2020

NO TE PUEDES QUEDAR SOLO CON EL TITULAR

...porque entonces, en este caso, lo más lógico sería pensar:

07 octubre 2020

SEGUIMOS....

...con el dolor puñetero en la rodilla, pero intentando mecanizar y automatizar el movimiento de apoyo sin talonar.

 


06 octubre 2020

MEJORANDO LA PISADA...



A cada día que pasa, la entrada del pie al tocar suelo es más
"metatarsiana" y menos "talonera", lleve las zapas que lleve para correr. Va saliendo de modo "natural"

05 octubre 2020

01 octubre 2020

ESTEVE VILA... ATLETA, COMPANY, AMIC...

Ha estat la teva una llarga cursa, tot i que no sempre planera... Però ja ets a meta.
Els que t'hem conegut no oblidarem mai el teu etern somriure i la teva predisposició incondicional per ajudar a qui calgués, sense esperar res a canvi.
Esteve, amic, company... ara et toca descansar. Descansa en pau.



28 septiembre 2020

SECUENCIA...

Creo que es la primera vez que me regalo un sprint en la recta final de entrada a meta, os lo digo en serio. 
Solo recuerdo, vagamente, una entrada a meta similar -pero mucho más corta- en la Cursa del Clot de 2013, en la que -con la menuda pero grandiosa Susana Ballester haciéndome de liebre- conseguí la, en aquel momento, MMP en 10k, con 47:50 (llevaba desde 2008 "clavado" en 47:58). Pero ya digo, en esa cursa, hay un giro de 90 grados y solo unos 20 metros luego hasta meta. Yo nunca antes había tenido una “liebre”, y fue después de vivir esta experiencia que me llevó casi a la obligación respetuosa a hacer una entrada al blog de sincero reconocimiento a esa labor tan generosa: 


Y ésta es la secuencia completa de la entrada en meta ayer:

                                                           

LA CABRA TIRA AL MONTE, SÍ...

...pero lo que sí es seguro es que ahí, precisamente ahí, no me encontrará (corriendo, al menos).

26 septiembre 2020

LA MARATÓN (EL MARATÓN)... 10 AÑOS DESPUÉS DE LA PRIMERA

¡ ESTOY DE ANIVERSARIO... de DÉCIMO ANIVERSARIO !

El 26 de septiembre de 2010 era domingo. Y en Berlín llevaba lloviendo desde el miércoles (yo regresé a Barcelona el lunes por la tarde... y todavía seguía lloviendo). Ese domingo, a la misma hora en la que hoy, en 2020, estaba escribiendo esto, corría ya los primeros kilómetros de la que iba a ser mi primera Maratón; y no fue un “bautizo” cualquiera para cubrir esa mítica distancia: iba a ser en Berlín, una major. Hace ya 10 años... uf!.
                                

23 septiembre 2020

20 septiembre 2020

¡ VAYA DESASTRE EL DE HOY...! Y ADEMÀS, AL FINAL, NO PUDO SER.

Vaya por delante que la organización de la Cursa de La Mercè 2020 ha sido impecable. No vayamos a mezclar churras con merinas.
     

16 septiembre 2020

¡ CÓMO HA CAMBIADO LA HISTORIA...!


Pasar de dar "zapatazos" a cada zancada, taloneando como si no hubiera un mañana, a entrar de metatarso, y casi sin tocar el suelo, "despegar", alargando incluso un poco más la zancada que antes. Me queda aún la tarea de levantar más las rodillas. 

La diferencia: haber descubierto el concepto FBR, y familiarizarme con su modo de correr incluso cuando, como hoy, no las llevo puestas. Hoy eran unas Nike "voladoras" regalo de mi amigo Domingo Catalán. Recuerdo que antes de cada una de las zapatillas que le compré, me sometía al mismo "interrogatorio", para ayudarme a escoger la que mejor se acomodara según para qué las quisiera. Así, me decía:

-Para qué las quieres, Txabi, para entrenar, para correr, para tiradas largas, para 5 km, 10, medias...?

Y yo siempre le respondía lo mismo:

-Para correr, Domingo, para correr... en mi nivel, no se distingue entre que sean para una cursa, ni de 10 ni de 5, ni si son para entrenar...

(con el tiempo me he dado cuenta de que no es así, incluso a mi nivel; estas "voladoras" han acabado siendo mis zapas para las curses de 5km.  ¡Cuánto sabe este "mañico reclicao"!).

Aunque la verdad es que, sí, por el momento, par "metatarsear" tengo que estar repitiéndome casi continuamente mientras corro:

-No entres de talón, Txabi, no entres de talón... así, así, no entres de talón, vas bien, que vas bien...

Ya me acostumbraré del todo a correr así y entonces sí será una zancada "natural".

Mi "cosecha dominguera" de zapatillas durante el alucinante e inolvidable período LMSD fue ésta:

       

... pero sin olvidar mis pantalones de camuflaje, para poder pasar por las cursas sin ser visto:

(¡...a mi pareja favorita de corredoras les encantan!)

15 septiembre 2020

CADA CURSA DE LA MERCÈ ÉS DIFERENT...

No només aquest any, pel canvi de recorregut, estructura de sortides, fer-la en dos dies i per les mesures de seguretat. 

La cursa de La Mercè ha estat, sovint, una cursa especial per a mi... per algun motiu  que l'ha fet diferent, única.

13 septiembre 2020

LA CALOR QUE NO AFLUIXA...

Estic a l'espera del Informe de la Resonància Magnètica de dimarts al vespre (les imatges de la RM sí que les tinc; però al igual que em pasava amb les ecografíes de l'Andrea, la Marta i en Mario... "veoperonontiendoná").

Suposo que demà o dimarts ja sabrem el què.

12 septiembre 2020

LMSD: MOOOOOOLTS DIMECRES "HACIENDO LA CALLE" (repetición)

 Repetición de la entrada del 6 de enero de 2017




¡Venga, va, toos p'a fuera p'a la foto, que nos vamosssss... !  ("la china" Wai-shan  dixit ) 

Aquest és un recull de fotos de les trobades LMSD des del 1 de juliol de 2015 (la primera de les gaire be 75 a les  que jo hi vaig anar). Varen començar un parell o tres de setmanes abans. I no hi son totes. Però, pels que no vàreu poder-ne gaudir ni una, servirà perquè us en feu una petita idea... 

El fenomen LMSD... pasen y vean: 

11 septiembre 2020

EL SOL, MIS CAMISETAS DE TIRANTES Y YO...

3 realidades post-agosto con tan solo ver la foto de un solo brazo:

09 septiembre 2020

¿... VISIONARIOS ?

Febrero 1982:  Con el nombre de Senegambia se conoce tanto a la confederación que suscribieron Senegal y Gambia como, por extensión, a la región de África Occidental en donde se encuentran estos dos países.

.

GAMBIA, país que ocupa una franja de territorio incrustada en SENEGAL, que va serpenteando con el río Gambia (¡mira tu qué casualidad de nombres!).

NO, SI AL FINAL, SERÀ TOT UN PROBLEMA DE DNI...

Segona resonància magnètica en 10 mesos i, com sempre,... m'he adormit (tot i el soroll que fa, i tot i portar els auriculars aïllants). També és veritat que és el primer cop que me'n fan una a las 21:40 i que venia del gimnàs.

El que està clar és que la infiltració de hialurònic de finals de juliol no ha servit absolutament per a res i que anem de cara a infiltracio de cèl·lules mare (la infermera de la Quiron, així per sobre, m'ha parlat d'una sola infiltració... voltant els 2.000 euros!).

Per cert, puntualitat suïssa a Quirón de la Ronda de Dalt: convocat a 21:40, comencem la RM a les 21:35... i a les 22:15 ja estava a casa.

Com deia en el títol, ja veuràs com al final tot serà un problema de DNI (de desgast del cartílag... de què en el meu DNI posi 1957 en lloc de, per exemple, 1975).

Em pregunto què hauria passat amb el meu estil de córrer si hagués començat a fer-ho, des del principi, amb les FBR?. És imposible fer la petjada malament, "t'obliga a no talonar", a tornar "a córrer com ho fan els nens"

05 septiembre 2020

WEDDING DAY

Érase que se era, una boda que debía celebrarse el 15 de mayo. Pero al igual que el lobo sopló, sopló y sopló sobre las casas de los 3 cerditos, "el bicho" retrasó, retrasó y retrasó esta boda.

02 septiembre 2020

AFEGINT "OBSTACLES" A LA "CUESTA BEHOBIANA"

Altra cop en horari "confinament", però una mica més tard que ahir, he anat a per les meves 5 "series en cuesta, objetivo: 10".


01 septiembre 2020

"LA CUESTA BEHOBIANA" TOMA EL RELEVO...

Hoy hemos vuelto a las andadas. He salido "en horario de confinamiento" (6:30) a tratar de localizar la cuesta sustituta de la que he estado haciendo en agosto. 
Pero que haya 100 metros, sin tráfico ni peligro para correr, por aquí es difícil. Así que he decidido sustituirla por mi "cuesta behobiana", que es de 50 metros exactos,

DE VUELTA AL CERVANTES....

Ya estoy en casa, ya corremos en casa, ya seguimos la rutina en casa (exceptuando, hoy, la piscina). Pero la rodilla sigue chirriando, y de qué manera. El día 8, nueva visita al traumatólogo; a ver si ponemos fin a toda esta historia.

30 agosto 2020

ESPERANDO, "BASCULANDO"...

Aquí me tenéis esta tarde, antes de regresar a casa, esperando tranquilamente a la cita de mañana, al alba, con el artilugio éste.

EM VAIG LLIURAR PER BEN POC AHIR NIT…


Ahir per la nit, poc abans de les dotze, vaig finalment decidir fer la última tanda de sèries “en cuesta”, tractant d’assolir el tant desitjat 20”.  







29 agosto 2020

POUTPOURRI D'ESTIU...



Un any més, la Bimba i jo hem mantingut el nostre "affaire d'estiu". I ja son 9 anys, 9 estius... 

28 agosto 2020

NO HAY QUINTO MALO...

Hoy he sido un poco más racional y he ido a correr las series poco después de las 19:45.   Gran acierto.

27 agosto 2020

RUTA DELS MOLINS (comiat)

                                       (en CAST. a pie de página)

Tot passejant-trotant (el genoll grinyola molt) avui he anat per darrer cop aquest estiu a la Ruta dels Molins. Continua baixant força aigua, tot i que ja fa dies que no plou, ens el contrari (avui ha tornat a fer mooolta calor).
Pels de Sant Julià de Vilatorta, la Ruta dels Molins comença a Las Set Fonts (de Sant Julià, és clar, la primera de les fotos, a dalt a l'esquera) i acaba a Calldetenes. No cal ni que us digui cóm expliquen la película els de Calldetenes.
És un indret al que no em canso d'anar-hi...

26 agosto 2020

ELS “ PP ”, LES MEVES SERIES I JO

                                                                           (en CAST a pie de página)
Per si no en tenia prou (altra cop) amb el sol i la calor (eren les onze tocades quan he començat a escalfar) avui no ha estat un PP, sino tres. 

25 agosto 2020

ESTÁ BEN CLAR: CREC QUE JO NO N’APRENDRÈ MAI...

Crec que, en el fons, jo faig com aquell de l'acudit del desert.
"... lo saben aquell que diu que van 2 tios pel desert i un li diu a l'altre:
-Escolta, ¿i tu per què càrregues amb aquesta nevera?
-Per si ve un lleó o qualsevol altra fera salvatge; llavors llenço la nevera i així puc córrer més ràpid ... "

24 agosto 2020

NADA, QUE NO HAY MANERA...

Hoy he probado con las FBR el reto de "la cuesta en menos de 20". Cada vez me siento mejor con ellas (en asfalto). La media general de las series ha sido aceptable (con muchos 22"), aunque cometiendo nuevamente el error de volver a hacerlas a las 12:30.

23 agosto 2020

CONTANDO LOS DÍAS...

...para que pueda ponérsela y así poder salir a trotar juntos Mario y yo.

21 agosto 2020

LA VOLEA PERFECTA...

Estaba sentado en el suelo en un parque, jugando con Mario, cuando veo que una pelota viene botando hacia nosotros. Esta visión ha despertado en mí "el espíritu de goleador” que permanecía hibernado en mi interior, el de delantero centro con instinto asesino, como de los de antes, como el que un día fui.

20 agosto 2020

TENER UNA RUTINA...

Después del reto "79k' no sé si estoy más contento de haberme hecho a primeros de julio un firme propósito (tener una rutina diaria... y cumplirla) o de que siga cumpliendo con ese propósito a rajatabla hasta hoy.

18 agosto 2020

VERSIONANDO A DELIBES A MI MANERA...

Si la joya literario-teatral de Miguel Delibes es "Cinco horas con Mario", hoy yo, con Mario, he estrenado y puesto en escena:

"CINCO SERIES CON MARIO"  (cortas)

MIS SERIES EN CUESTA... Y EL PP

Estaba claro que tenía que cambiar la hora para hacer las series... y el cambio ha sido radical: de las doce del mediodía de ayer domingo, a las doce de la noche de hoy lunes (hemos tenido que ir a Alp, saliendo temprano de casa y regresando tarde).

16 agosto 2020

ROAD TO 20" EN CUESTA (III)

Després de 10 dies, i temeràriament a les 12 del migdia, avui he reprès el meu repte de "sèries de 100m. en pujada en 20". per abans que acabi l'agost.     (castellano)

15 agosto 2020

MATINAL CORRECULTURAL

Ayer, visita anual al Monestir de St. Pere de Casserres, sobre uno de los salientes del actual pantano de Sau, con un calorazo de mil pares de narices.

Si os apetece, en los vídeos veréis el recorrido entero, desde el parking situado al lado del Parador de Sau hasta llegar al Hospital situado al lado del Monasterio.