ORGULL
I n'estic orgullós per un munt de coses, per un munt de mutius, per un munt de raons.
I ho estic també del qué vam fer i del cóm ho vam fer; tot i els esforços desproporcionats i desesperats (i la gratuïta i extrema violència, empleada en els intents per evitar-ho). Sempre he cregut qué els va desconcertar-descentrar el fet de qué carreguéssin indiscriminadamemt contra la gent (homes, dones, gent gran, avis, joves...) colpejàndo-la, esbatusant-la... i qué ningù no s’hi tornés. Van fer-nos cárregas salvatges i només vam fer que encaixar-les, no en tornàvem ni una; aixó crec què els va desconcertar i els va fer sortir, sense embuts, els dimonis que portàven dins. Amb el "Piolín" encorat al port, al davant seu no hi van trovar contrincants perquè aquella matinada no anàvem a lluitar contra ningú. Anàvem a defensar lo nostre.
El clarificador terme del "... a por ellos" només va fer que legitimar el que estàvem fent. "Ellos" deixava clar que nosaltres erem "els altres", clarament diferenciava dos bándols. Però per nosaltres es tractava d'un tema de dignitat.
Aquest vídeo reflecteix a la perfecció tot el qué va ser i continua sent, el fenómen del 1 d'octubre.
Des d'aquell dia he pensat que algun dia, alguna d'questes prestigioses escoles de negocis acabará investigant, estudiant, el fenómen de qué la matinada del 1 d'octubre, apareguésssin els milers d'urnes per a tots els col·legis. Tot un treball de coordinacio logística descomunal, perfecte, increíble... I aixó que les van estar buscant "por tierra, mar y aire"



























