Des de dijous passat, i ja de bon matí, després d’anar de l’habitació al bany, del bany a la cuina i altra cop a l’habitació, he començat la creuada particular:
“Recuperar la talla d’isquios que em correspon”
I és que sembla com si en el seu moment m'hagués comprat els isquiotibials dues talles per sota del que em corresponia: i és què son curts, molt curts... Així que avui, per tercer cop en una setmana, al entre-obrir els ulls en despertar-me i veure
ja m'he llevat i he continuat amb la creuada (i, al vespre, altra cop)
La part positiva és que són els únics números que veig en tota la nit, doncs darrerament dormo “del tirón” (i anant a dormir entre 00:15 i 00:30).
Després dels estiraments, cap el gym, amb el ferm propòsit de no córrer i fer-me tots
els aparells de cames i braços. Ferm propòsit?, doncs resulta que era feble,
molt feble, perquè en quant he vist de refiló la meva cinta de fer el “pseudo-trail-cintero”,
m’he dit:
-A que no ets capaç de superar els qulòmetres d’ahir?
I cap a la cinta que me n’he anat. Resultat? Brillant.
...1er diaSi ahir vaig fer 350 metres més que el primer dia, i d’anar a ritme 09:11 vaig passar a anar a 08:22, avui encara millor, perquè:
Avui, respecte el primer dia he fet 670 metres més, i anant de 09:11 a 07:44 (anant molta estona a desnivell 10 anant a velocitat 7). I respecte ahir, han estat 320 metres més i passant de 08:22 a 07:44.
Y es que hoy me han entregado las primeras plantillas que voy a llevar en mi vida. Veurem què tal...