25 agosto 2020

ESTÁ BEN CLAR: CREC QUE JO NO N’APRENDRÈ MAI...

Crec que, en el fons, jo faig com aquell de l'acudit del desert.
"... lo saben aquell que diu que van 2 tios pel desert i un li diu a l'altre:
-Escolta, ¿i tu per què càrregues amb aquesta nevera?
-Per si ve un lleó o qualsevol altra fera salvatge; llavors llenço la nevera i així puc córrer més ràpid ... "

Doncs lo meu amb això de sortir, en ple mes d’agost, a les dotze de la migdia ha de ser més o menys el mateix, perquè a mi la calor em mata, em destrossa, així que suposo que penso que, si corro amb el sol i la calor d'ara, quan no en faci volaré ...
O això, o és que soc idiota.  
Avui he “rizado el rizo”: sota un sol de justícia, a les 11:50 he anat fins a dalt de Sant Llorenç del Munt ... però pujant aquest cop des de Folgueroles; una passada el desnivell continuat dels darrers 2 km (fets a un molt bon ritme per cert; molt content d'això).
La tornada, corrent d’una tirada, per la pujada habitual.
(El que s'hauria de veure darrere en aquesta foto és el que es veu al vídeo que us adjunto a sota: l'inici de les Guilleries, un dels paratges més bonics de Catalunya).