 |
| A ver cómo le digo yo al AviTxabi que, a mí, esto del correr, como que no... |
 |
.png)
Poseu-vos en situació: abril de 1977…
Sí, o intenteu-ho almenys, tor I qué és una data molt llunyana per a la majoria de vosaltres...
Franco mor el novembre de 1975, però deixant-ho tot "lligat i ben lligat"; no hi era, però tot seguia igual, en mans dels de sempre, que seguien pensant el mateix.
Jo vaig entrar com a recluta al Ejército del Aire el juliol 1976, tan sols 7 mesos després.
El Ejército del Aire és l'únic que permetia-autoritzava (llavors al menys) que els seus soldats (no els reclutes) poguessin portar a l'uniforme insígnies no oficials de l'exèrcit; bàsicament insignies que fessin referència a la seva lleva (gener, abril, juliol, octubre). Presidia el Govern d'Espanya Carlos Arias Navarro (el mateix que va anunciar la mort de Franco en blanc i negre, amb el conegut: "Españoles, Franco ha muerto").
Les primeres eleccions democràtiques no van ser fins al juliol de 1977.
Hi a finals de 1976 prenc la decisió de que jo seria el responsible del disseny i encàrrec a producció de la que seria la nostra "placa dels de Juliol del 76", que va quedar acabada l'Abril del 77, que és quan "ja teníem dret" a poder portar-la.
I no se m'acut una altra cosa, amb aquest panorama polític, i estant com a soldat a l'exèrcit, que dissenyar això
1. Amb un parell, soldat!, cal tenir-los molt ben posats no només per no venir a proposar-m'ho abans per obtenir o no la meva aprovació, sinó per venir aquí a ensenyar-me-la ja fabricada i suposo que ja tenint la seva cadascun dels soldats de Juliol del 76...
va ser el que em va etzibar el General Cap de la Regió quan despxrés de demanar audiència vaig pujar a presentar-li la nostra placa. I després d'escoltar el què em va dir, sincerament m’esperava el pitjor...
Però, davant la meva sorpresa, l'únic que va afegir va ser:
2. Potser una mica gran, no ?. Pot retirar-se.
I sense afegir res més, vaig saludar I girar cua el més ràpid que vaig poder. I això que, dos dies abans, estant al bar d'oficials, la conversa d’aquests girava al voltant de les ja properes primeres eleccions democràtiques post-Franco;; I mirant per la finestra, i veient penjar cartells del PSUC, del Partit Comunista... les frases eren del tipus:
3. ¡Joder, y para esto hicimos una guerra...!
Éstá clar què, en aquells difícils anys (els drls inicia de “Cuéntame”, qui més i qui menys várem lliurar les nostres petites batalletes en defensa de la nostra llengua, en donar-li visibilitat.
Però veient-ho ara amb la perspectiva de 47 anys enrere, sí, com va dir el General, calia tenir-los molt bin posats per aventurar-se a tirar endavant una cosa així sense consultar.
Digueu-me inconscient si voleu…
