EM VAIG LLIURAR PER BEN POC AHIR NIT…

Ahir per la nit, poc abans de les dotze, vaig finalment decidir fer la última tanda de sèries “en cuesta”, tractant d’assolir el tant desitjat 20”.  

POUTPOURRI D'ESTIU...

Un any més, la Bimba i jo hem mantingut el nostre "affaire d'estiu". I ja son 9 anys, 9 estius... 

NO HAY QUINTO MALO...

Hoy he sido un poco más racional y he ido a correr las series poco después de las 19:45.   Gran acierto.

RUTA DELS MOLINS (comiat)

                                       (en CAST. a pie de página)

Tot passejant-trotant (el genoll grinyola molt) avui he anat per darrer cop aquest estiu a la Ruta dels Molins. Continua baixant força aigua, tot i que ja fa dies que no plou, ens el contrari (avui ha tornat a fer mooolta calor).

Pels de Sant Julià de Vilatorta, la Ruta dels Molins comença a Las Set Fonts (de Sant Julià, és clar, la primera de les fotos, a dalt a l'esquera) i acaba a Calldetenes. No cal ni que us digui cóm expliquen la película els de Calldetenes.

És un indret al que no em canso d'anar-hi...

ELS “ PP ”, LES MEVES SERIES I JO

                                                                           (en CAST a pie de página)

Per si no en tenia prou (altra cop) amb el sol i la calor (eren les onze tocades quan he començat a escalfar) avui no ha estat un PP, sino tres. 

ESTÁ BEN CLAR: CREC QUE JO NO N’APRENDRÈ MAI...

Crec que, en el fons, jo faig com aquell de l'acudit del desert.

"... lo saben aquell que diu que van 2 tios pel desert i un li diu a l'altre:

-Escolta, ¿i tu per què càrregues amb aquesta nevera?

-Per si ve un lleó o qualsevol altra fera salvatge; llavors llenço la nevera i així puc córrer més ràpid ... "

NADA, QUE NO HAY MANERA...

Hoy he probado con las FBR el reto de "la cuesta en menos de 20". Cada vez me siento mejor con ellas (en asfalto). La media general de las series ha sido aceptable (con muchos 22"), aunque cometiendo nuevamente el error de volver a hacerlas a las 12:30.

CONTANDO LOS DÍAS...

...para que pueda ponérsela y así poder salir a trotar juntos Mario y yo.

LA VOLEA PERFECTA...

Estaba sentado en el suelo en un parque, jugando con Mario, cuando veo que una pelota viene botando hacia nosotros. Esta visión ha despertado en mí "el espíritu de goleador” que permanecía hibernado en mi interior, el de delantero centro con instinto asesino, como de los de antes, como el que un día fui.

TENER UNA RUTINA...

Después del reto "79k' no sé si estoy más contento de haberme hecho a primeros de julio un firme propósito (tener una rutina diaria... y cumplirla) o de que siga cumpliendo con ese propósito a rajatabla hasta hoy.