"LA CUESTA BEHOBIANA" TOMA EL RELEVO...

Hoy hemos vuelto a las andadas. He salido "en horario de confinamiento" (6:30) a tratar de localizar la cuesta sustituta de la que he estado haciendo en agosto. 

Pero que haya 100 metros, sin tráfico ni peligro para correr, por aquí es difícil. Así que he decidido sustituirla por mi "cuesta behobiana", que es de 50 metros exactos,

DE VUELTA AL CERVANTES....

Ya estoy en casa, ya corremos en casa, ya seguimos la rutina en casa (exceptuando, hoy, la piscina). Pero la rodilla sigue chirriando, y de qué manera. El día 8, nueva visita al traumatólogo; a ver si ponemos fin a toda esta historia.

ESPERANDO, "BASCULANDO"...

Aquí me tenéis esta tarde, antes de regresar a casa, esperando tranquilamente a la cita de mañana, al alba, con el artilugio éste.

EM VAIG LLIURAR PER BEN POC AHIR NIT…

Ahir per la nit, poc abans de les dotze, vaig finalment decidir fer la última tanda de sèries “en cuesta”, tractant d’assolir el tant desitjat 20”.  

POUTPOURRI D'ESTIU...

Un any més, la Bimba i jo hem mantingut el nostre "affaire d'estiu". I ja son 9 anys, 9 estius... 

NO HAY QUINTO MALO...

Hoy he sido un poco más racional y he ido a correr las series poco después de las 19:45.   Gran acierto.

RUTA DELS MOLINS (comiat)

                                       (en CAST. a pie de página)

Tot passejant-trotant (el genoll grinyola molt) avui he anat per darrer cop aquest estiu a la Ruta dels Molins. Continua baixant força aigua, tot i que ja fa dies que no plou, ens el contrari (avui ha tornat a fer mooolta calor).

Pels de Sant Julià de Vilatorta, la Ruta dels Molins comença a Las Set Fonts (de Sant Julià, és clar, la primera de les fotos, a dalt a l'esquera) i acaba a Calldetenes. No cal ni que us digui cóm expliquen la película els de Calldetenes.

És un indret al que no em canso d'anar-hi...

ELS “ PP ”, LES MEVES SERIES I JO

                                                                           (en CAST a pie de página)

Per si no en tenia prou (altra cop) amb el sol i la calor (eren les onze tocades quan he començat a escalfar) avui no ha estat un PP, sino tres. 

ESTÁ BEN CLAR: CREC QUE JO NO N’APRENDRÈ MAI...

Crec que, en el fons, jo faig com aquell de l'acudit del desert.

"... lo saben aquell que diu que van 2 tios pel desert i un li diu a l'altre:

-Escolta, ¿i tu per què càrregues amb aquesta nevera?

-Per si ve un lleó o qualsevol altra fera salvatge; llavors llenço la nevera i així puc córrer més ràpid ... "

NADA, QUE NO HAY MANERA...

Hoy he probado con las FBR el reto de "la cuesta en menos de 20". Cada vez me siento mejor con ellas (en asfalto). La media general de las series ha sido aceptable (con muchos 22"), aunque cometiendo nuevamente el error de volver a hacerlas a las 12:30.