09 enero 2017
08 enero 2017
22:41... UNA NOVA "MMP", PERÒ AMB UN CERT REGUST AGREDOLÇ
 |
Cursa molt ben organitzada, “amorosa”, amb moltes atencions cap els
corredors que avui hem corregut sota una fresqueta
més que considerable: la Cursa dels Reis 2017 que
-en contra del que pensa la gent- no
arribava 2 dies tard... noooo: el que realment ha passat és que -previsorament-
l’han fet 363 dies abans del dia de Reis de 2018. Deixem les coses clares.
Tot i la fresqueta, bon dia per córrer
avui a Cornellà, en un circuit conegut, amb molt poques variacions pel que fa
al de l’any passat.
Crono aturat en 22:41 (MMP)
Les meves discretes "voladores" han tingut un molt bon debut: de la capça directament a la línea de sortida i... MMP !. Gràcies, com sempre, Domingo Catalan).
Però, al igual que l’any passat, aquest és
un circuit amb una distància de menys de 5 km; el meu Garmin ha marcat 4,870...
o el què és el mateix: han “desaparegut” 130 metres (que en una cursa de 5 km
em semblen molts metres). És per això pel que deia que aquest d’avui és un
temps que -tot i ser la meva nova MMP en curses de 5 km- la
contemplaré amb un cert regust agredolç en el meu ranking. Però és el temps oficial de la cursa (...quan les curses
son de més de 5 o de 10 km, tampoc els restem).
Però, en la part positiva, em
quedaré amb els bons temps de pas per km. d’avui:
4:35 4:22 4:11 4:49 4:44 (...tot i què en aquest darrer km de
870 metres, he hagut de caminar -justament abans d'aquesta foto- uns 20 metres a la pujada final, per
culpa del flato).
Lluny de Cornellà, la nostre
Tribanda Natàlia
(a la cursa de 5 km de Guissona) ha fet podi, quedant 2ª en noies (...a només 3” de la primera!). I la ex-Tribanda Bea, i el nou fitxatge del Duscholux, l'Ewelina, també han fet podi, igul que -gaire bé com sempre- la Laura Teruzzi). I també "els dos Pallarés més menuts".
Propera parada: Cursa de Sant
Antoni (... o possiblement abans, en el Quart de Mitja de Sitges el proper diumenge).
07 enero 2017
ONE YEAR AGO...
Aquestes imatges son de fa un any, de la Cursa de “La Cavalcada de
Reyes”, l'actual “Cursa de Reis”, que correré demà organitzada per la bona gent de CORRESOLIDARIS.
La meva cara, atónita, mirant el crono en creuar meta ho deia tot:
- Lo has "petao", Txabi, lo has petao…”
La llista oficial deia que el meu temps havia estat de 22:48…
quan fins aquell dia el meu millor temps en una cursa de 5 km havia estat de 23:28 l’any
2010 a La Sansi de Lloret. (*)
Eren 30 segons menys! Una passada, i sis anys després…
Però des del minut 1 m’ensumava que quelcom raro havia passat; i
ho vaig corroborar en descarregar-me a casa el track del meu Garmin: quan normalment aquest sempre em dona més distància,
aquell dia em va donar 90 metres de menys. 90. És per això que un dia vaig
decidir treure del meu palmarès aquesta marca https://goo.gl/IrFJ08
Demà hi tornem a Cornellà. I, com s’aprecia a la foto d'abaix, crec que va ser aquesta la cursa en la que en Gabri es va començar a acostumar a anar “chupando rueda”, a anar a rebufo (jejeje). Jo, encantat.
No anem gaire fins de cara a demà, però els matins de cursa
tot canvia.
Som-hi...! (que, a sobre, estrenem “voladores”).
(*) Una setmana abans de "La Cavalcada" també vaig fer MMP -a La Sansi de Masnou- però també en aquesta, per a mi, el recorregut "es va quedar curt"; per això la referència bona era Lloret 2010 com a anterior MMP.
06 enero 2017
ESTÀ CLAR QUE, QUAN ETS CORREDOR....
... ja ets corredor per sempre. Que res mai t'aturi !
Eugen Merher es un estudiante alemán de dirección de cine que ha dejado con la boca abierta a todo el mundo con su último proyecto. Se trata de un anuncio (falso) de Adidas de lo más emotivo.
El spot cuenta la historia de un antiguo corredor de maratones que ve cómo su cuerpo y su alma van apagándose dentro de la residencia de ancianos en la que vive. Pero eso es hasta que el hombre encuentra un par de deportivas viejas.
La edición estadounidense se ha puesto en contacto con Merher, de 26 años, que ha afirmado que desde su escuela, la Filmakademie Baden-Württemberg, intentaron "enviar el vídeo al departamento de comunicación" de Adidas. "Pero no nos respondieron nada", lamenta el chico.
En cualquier caso, la historia ha llegado ahora a mucha gente: el vídeo se publicó en YouTube el 16 de diciembre y ya cuenta con más de 400.000 reproducciones.
LMSD: MOLTS DIMECRES "HACIENDO LA CALLE".
¡Venga, va, toos p'a fuera p'a la foto, que nos vamosssss... ! ("la china" Wai-shan dixit )
Aquest és un recull de fotos de les trobades LMSD des del 1 de juliol de 2015 (la primera de les gaire be 75 a les que jo hi vaig anar). Varen començar un parell o tres de setmanes abans. I no hi son totes. Però, pels que no vàreu poder-ne gaudir ni una, servirà perquè us en feu una petita idea...
El fenomen LMSD... pasen y vean:
05 enero 2017
VAN CAIENT EL FULLS EN EL CALENDARI…
...però
la festa continua !
Un
cop més, moooolta gent al voltant d’en Domingo i la Rosa en un nou entrenament
de LMSD. El d’ahir, va ser una espècie de “festa de les samarretes pistatxo”,
de les samarretes del DOMINGO CATALAN, en moltes de les seves versions.
Ahir
ens acompanyava “The ukraïnian family”,
és a dir, la nostre amiga Inna Lebedeva, doble campiona d’Ucraïna,
internacional per quest país i a la que veiem molt sovint amb nosaltres a les
curses (...la veiem al davant nostre, vull dir); també hi havia Natali Levedieba, la seva
mare, tota una ex-recordwoman de 400 metres tanques per l’antiga URSS; i el seu
pare, en Konstantin Lebediev, tot un sexagenari campió que, ja amb 17 anys, va
córrer la marató en 2:23 i que encara és recordman junior en 10 km (29’04’’);
també ha estat medallista veterà europeu.
(Lebedeba,
Levedieba i Lebediev... curiós això dels noms a Ucraïna, no?)
I
he dit “sexagenari”, però encara no ho és. Va néixer el 57 (com jo), va néixer el
mes de març (com jo); hi ha un 8 en la seva data de naixement (com jo), així
que d’aquí a molt poc sí que en farà seixanta (com jo): ell, el 8 de març, jo
el 18 de març. Tot i que “ell és més gran”, a la foto es veu que -físicament al
menys- la vida l’ha tractat millor que a mi.
Entrenament
entretingut i divertit el d’ahir: “nos echamos a las vías” de la Rambla Badal,
en tres circuits: rectes, rampes i escales. I, de tornada a la botiga, un bon
tast de “Tortell de Reis”, gentilesa, com sempre, de la “Pallarés family”.
Avui
m’ha tocat donar-me un homenatge tot
sortint de la feina al migdia, després de la primera setmana “de curro” de l’any.
I quin millor homenatge que anar-me’n cap a “can Luigi-Ewelinda”,
o el que és el mateix, a la trattoria-restaurant “Pappa-Pomodoro” (Josep Pla, 19,
a Diagonal Mar). Tot un luxe poder compartir uns moments amb aquest parell d’italo-polacs.
I, a sobre, menjant “de deu”.
Avui
nit de Reis.
I
el diumenge, Cursa
de Reis a Cornellà, on estrenaré les meves noves Nike “voladores” (les Zoom Streak 5). Si fa uns anys m’haguessin dit que jo, a
punt de complir-ne ja seixanta, tindria unes “voladores”, els hagués pres per boixos... Crec, però, que em van un
pel grans. Escalfaré amb elles diumenge i, depenent de les sensacions, correré
amb elles o no. L’any passat vaig fer una gran marca (22:48) què era –a més a més- MMP,
però a la que jo mateix vaig renunciar-hi perquè crec que eren “menys de 5 km” (crec que no estava ben mesurat
el recorregut).
Ah...la
nostra Tribanda més around the world, la Marta Martín, va pujar al
lloc més alt del podi femení (i va quedar sisena
absoluta) a la cursa pel desert del Sàhara, a la localitat de Merzouga
(segons Wikipedia: “Merzouga es un pequeño pueblo en el sureste de
Marruecos, a unos 35 kilómetros al sureste de Rissani, a unos 45 kilómetros de
Erfoud, y unos 50 kilómetros de la frontera con Argelia).
Felicitats
Marta !! (ets la nostra "Lawrence d'Arabia" sense camell....
03 enero 2017
DE VEZ EN CUANDO LA VIDA...
...nos gasta una broma y nos despertamos sin saber qué pasa” (J.M. Serrat).
Porque para bien, y para mal, la vida es una continua
metáfora (*)
Lo que ocurre es que, a veces, es difícil y complicado llegar a descubrir esa metáfora, y el comprender bien, o adivinar, cuál es su sentido.
Y si no, veréis.
Un sábado por la mañana, a primeros de diciembre, mucho
antes de hacerse público, el bueno de Domingo Catalán me confesó -con una voz más resignada y entrecortada que triste- que cerraba la
tienda, que no había vuelta atrás. Innecesario que os describa el momento, la situación, él y
yo solos en la tienda, con la triste noticia para todos,
pero para él y para Rosa más que para nadie flotando en el gélido ambiente. Creí que él mismo lo haría público cuando él lo creyera oportuno; incluso llegamos a planteamos un par de estrategias para “acelerar”
la salida del máximo de género de la tienda antes de que la cerrara.
Decidí en aquel mismo momento que, pese a todo, el LMSD
permanecería vivo por todo lo que él representaba en nombre de Domingo. Y no
se me ocurrió otra manera de exteriorizarlo que el llevar a estampar el sábado
siguiente otra de mis camisetas (la negra) con el LMSD en color plata. Y que detrás
de ella iría la roja, y que detrás de la roja una amarilla…
Desde hace más de 8 años llevo estampando -y en
la misma tienda- mi nombre en muchas de mis camisetas, ya lo sabéis. El primer
LMSD lo estampé en mi camiseta azul, que fue la que le regalamos a Domingo -firmada-
el día de la cena. Luego vino la negra, la que llevé puesta el pasado miércoles.
Hoy, preparando la bolsa para el entreno de
mañana, al descolgar del tendedero la camiseta negra con el LMSD estampado… me
he encontrado con esto.
Jamás, jamás, en todos estos años que llevo estampando textos en camisetas me había ocurrido nada igual: que
las letras -todas las letras- se desprendan, se separen, se dispersen...
¿ ... metáfora ?.
En nuestras manos está el burlarnos de esta
posible metáfora miércolesdominguera, de esta casi macabra “…broma que me ha gastado hoy la vida”.
(*) METÁFORA: Figura retórica de pensamiento por medio de la cual una realidad o concepto se expresan por medio de una realidad o concepto diferentes con los que lo representado guarda cierta relación de semejanza.
Por cierto, deciros que la camiseta azul estará mañana en la tienda para que la podáis firmar todos aquellos que queráis, y aquellos que no pudisteis ir a la cena del jueves.
Y ésta, la canción de J.M.Serrat "De vez en cuando la vida..."
02 enero 2017
ASÍ SE PREPARA "LA CURSA DELS NASSOS"...
Si vas a correr a las 17,30 la Cursa dels Nassos, nada mejor que reunirte la mañana de ese mismo día con el bueno de Domingo Catalán "y su cuadrilla de los sábados" en Ca l'Anglés para un desayuno "de los de antes".
Amantes de las tostaditas con mermelada con té, abstenerse...
01 enero 2017
SORTIR A LES 17:35:11... O SORTIR A LES 17:33:40 THAT'S THE QUESTION...
Ahir vàrem tenir “CURSA DELS NASSOS”; sisena participació en els 9 anys
que fa des de que corro. El vídeo és d'en José Luis Blanco. Gràcies.
A la resta d'imatges veureu que, com sempre, el millor de les curses son els instants previs a aquestes, les retrobades amb els amics, companys i coneguts, els ji-jis-ja-jas, les fotos... i després, cap el calaix i a córrer. En aquest cas, per córrer la darrera cursa del any (la meva cursa número 39 de l'any).
I va ser en el calaix on, ahir, “se
armó el follón” (per a mi al menys, i per uns altres tres o quatre
companys). Veureu.
En José Luis Blanco, organitzador
de la cursa, sempre innovador, va preveure -per abans de donar el tret de
sortida- el fer sonar 12 campanades. I així ho van fer a la primera de les
sortides.
Un cop “la primera oleada”
havia sortit, els voluntaris (en Polo, la Manuela, l’Olga, en Manuel i la Toñi
entre d’altres) ens van acompanyar poquet a poquet als de “la
segunda oleada” fins a la línia de sortida. I com veureu en el
vídeo, en Gabri, jo, en Jacques i l’Esteve érem al davant de tot. Ens vàrem
aturar on ens varen dir i allà vàrem escoltar les dotze campanades. Però, pels
que es va veure al final de la cursa, quelcom no va funcionar bé perquè els
temps no concorden, i de molt.
Tinguem en compte, a partir d’ara,
que l’hora que marca els de
Championchip és l’oficial Però...
- El meu temps de sortida que els surt a la gent de Championchip és les 17:33:40
NINGÚ de
la “segunda oleada” va sortir entre les 17:30:39 (hora en que, segons els de Championchip, va sortir al capdavant de tots en Carles Castillejos, que va ser a la fi el guanyador de
la cursa) i jo. En el vídeo de la sortida:
es veu perfectament com jo “arranco a córrer” 4:32 després de que ho fes en Carles Castillejo. O sigui que jo realment vaig sortir (agafant com a referència l’hora Championchip d’en Carles) a les
17:35:11
I si les matemàtiques no em fallen, si pels de Championchip jo vaig
arribar a les
18:23:10
el meu temps final va ser de:
47:59
Sigui com sigui, pels de Championchip, el meu temps final
de cursa és de 49:31.
Poca conya, que són 1 minut i 32 segons de diferència. Espero m’ho
contemplin.
Fora d’això, “Nassos” és una festa. Una organització impecable, tant a la prèvia de recollir dorsals com a la pròpia cursa (tret del tema dels “gotets d’aigua”, imposats per l’Ajuntament a l’organització).
Les meves sensacions en cursa,
bones, intentant mantenir el ritme tot el recorregut.
És clar que la vaig preparar “a consciència” des de bon matí, perquè me’n vaig anar a esmorzar amb en Domingo Catalán “i la seva colla dels dissabtes” (Arcadi Alibés i Xavier Bonastre entre d’altres); i si esmorzes amb en Domingo, no hi esperis torradetes amb melmelada (les fotos són força eloqüents).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)