...però
la festa continua !
Un
cop més, moooolta gent al voltant d’en Domingo i la Rosa en un nou entrenament
de LMSD. El d’ahir, va ser una espècie de “festa de les samarretes pistatxo”,
de les samarretes del DOMINGO CATALAN, en moltes de les seves versions.
Ahir
ens acompanyava “The ukraïnian family”,
és a dir, la nostre amiga Inna Lebedeva, doble campiona d’Ucraïna,
internacional per quest país i a la que veiem molt sovint amb nosaltres a les
curses (...la veiem al davant nostre, vull dir); també hi havia Natali Levedieba, la seva
mare, tota una ex-recordwoman de 400 metres tanques per l’antiga URSS; i el seu
pare, en Konstantin Lebediev, tot un sexagenari campió que, ja amb 17 anys, va
córrer la marató en 2:23 i que encara és recordman junior en 10 km (29’04’’);
també ha estat medallista veterà europeu.
(Lebedeba,
Levedieba i Lebediev... curiós això dels noms a Ucraïna, no?)
I
he dit “sexagenari”, però encara no ho és. Va néixer el 57 (com jo), va néixer el
mes de març (com jo); hi ha un 8 en la seva data de naixement (com jo), així
que d’aquí a molt poc sí que en farà seixanta (com jo): ell, el 8 de març, jo
el 18 de març. Tot i que “ell és més gran”, a la foto es veu que -físicament al
menys- la vida l’ha tractat millor que a mi.
Entrenament
entretingut i divertit el d’ahir: “nos echamos a las vías” de la Rambla Badal,
en tres circuits: rectes, rampes i escales. I, de tornada a la botiga, un bon
tast de “Tortell de Reis”, gentilesa, com sempre, de la “Pallarés family”.
Avui
m’ha tocat donar-me un homenatge tot
sortint de la feina al migdia, després de la primera setmana “de curro” de l’any.
I quin millor homenatge que anar-me’n cap a “can Luigi-Ewelinda”,
o el que és el mateix, a la trattoria-restaurant “Pappa-Pomodoro” (Josep Pla, 19,
a Diagonal Mar). Tot un luxe poder compartir uns moments amb aquest parell d’italo-polacs.
I, a sobre, menjant “de deu”.
Avui
nit de Reis.
I
el diumenge, Cursa
de Reis a Cornellà, on estrenaré les meves noves Nike “voladores” (les Zoom Streak 5). Si fa uns anys m’haguessin dit que jo, a
punt de complir-ne ja seixanta, tindria unes “voladores”, els hagués pres per boixos... Crec, però, que em van un
pel grans. Escalfaré amb elles diumenge i, depenent de les sensacions, correré
amb elles o no. L’any passat vaig fer una gran marca (22:48) què era –a més a més- MMP,
però a la que jo mateix vaig renunciar-hi perquè crec que eren “menys de 5 km” (crec que no estava ben mesurat
el recorregut).
Ah...la
nostra Tribanda més around the world, la Marta Martín, va pujar al
lloc més alt del podi femení (i va quedar sisena
absoluta) a la cursa pel desert del Sàhara, a la localitat de Merzouga
(segons Wikipedia: “Merzouga es un pequeño pueblo en el sureste de
Marruecos, a unos 35 kilómetros al sureste de Rissani, a unos 45 kilómetros de
Erfoud, y unos 50 kilómetros de la frontera con Argelia).
Felicitats
Marta !! (ets la nostra "Lawrence d'Arabia" sense camell....
