¡ VOLANDO - 2 ! (IMÁGENES)

¡¡ VOLANDO...!!

Siempre teniendo en cuenta mis parámetros y condicionantes particulares, hoy creo que "he volado" por las pistas de Pau Negre en el entreno con la buena gente de Adidas runners Barcelona. 
Claro está que cada uno "vuela como puede", pero yo hoy he tenido unas sensaciones buenísimas.

¿Quién me iba a decir a mi que -a las puertas de cumplir ya los 60- disfrutaría como un enano haciendo series como hoy... yo, que hasta los 51 no había corrido un solo metro ?.

Repito, teniendo en cuenta estas variables, mirad porque pienso que hoy "he volado" (ritmos medios por serie):

  * 5 series de 200:

4:18 - 4:33 - 4:12 - 4:12 - 3:43

  * 4 series de 300:

3:58 - 3:58 - 3:53 - 3:49

  * 3 series de 400:

4:06 - 4:19 - 4:23

  * 2 series de 500:

4:30 - 4:29

  * 1 serie final de 1.000:

4:29

Las zapas "voladoras", consejo siempre afortunado del bueno de Domingo Catalán, impecables.

Nada mal los tiempos ¿no?. Ahora bien, también tengo que decir que yo solo, haciendo series por mi cuenta, no hago estos tiempos ni borracho. Porque recuerda que:

- "Si quieres corre mucho, corre solo; si quieres llegar lejos, corre acompañado".

Está claro que saben crear "buen rollo" esta gente de Adidas, con su "capi" Carles Castillejo al frente. Ninguna de las veces que he entrenado con ellos me he dicho al acabar: 

-"Psé... no está mal"

Al contrario: he salido siempre con muchas ganas de volver. Y esto que no he ido a ninguno de sus dos "eventos especiales" (el del Castillo de Montjuic, ni el del metal de hace pocos días).

Como dijo el general McArthur al marcharse de Japón (... y también Schwarzenegger en "Terminator"):

- "Volveré...".

IMATGES DE REIS...

22:41... UNA NOVA "MMP", PERÒ AMB UN CERT REGUST AGREDOLÇ

… què, tot i ser la meva nova MMP en curses de 5 km, la contemplaré amb un cert regust agredolç en el meu ranking, com fa un any.

Cursa molt ben organitzada, “amorosa”, amb moltes atencions cap els corredors  que avui hem corregut sota una fresqueta més que considerable: la Cursa dels Reis 2017 que -en contra del que pensa la gent-  no arribava 2 dies tard... noooo: el que realment ha passat és que -previsorament- l’han fet 363 dies abans del dia de Reis de 2018. Deixem les coses clares.

(gràcies Esther PinHeiro, Óscar Santos i a la resta del equip Corresolidaris i els sempre imprescindibles voluntaris)

Tot i la fresqueta, bon dia per córrer avui a Cornellà, en un circuit conegut, amb molt poques variacions pel que fa al de l’any passat.

Crono aturat en  22:41   (MMP)

Les meves discretes "voladores" han tingut un molt bon debut: de la capça directament a la línea de sortida i... MMP !. Gràcies, com sempre, Domingo Catalan).

Però, al igual que l’any passat, aquest és un circuit amb una distància de menys de 5 km; el meu Garmin ha marcat 4,870... o el què és el mateix: han “desaparegut” 130 metres (que en una cursa de 5 km em semblen molts metres). És per això pel que deia que aquest d’avui és un temps que -tot i ser la meva nova MMP en curses de 5 km- la contemplaré amb un cert regust agredolç en el meu ranking. Però és el temps oficial de la cursa (...quan les curses son de més de 5 o de 10 km, tampoc els restem).

Però, en la part positiva, em quedaré amb els bons temps de pas per km. d’avui:

4:35  4:22  4:11  4:49  4:44 (...tot i què en aquest darrer km de 870 metres, he hagut de caminar -justament abans d'aquesta foto- uns 20 metres a la pujada final, per culpa del flato).

 

La cursa l’han guanyat en Carles Montllor (15:38) i la Yolanda Riera (18:53).

Lluny de Cornellà, la nostre Tribanda Natàlia (a la cursa de 5 km de Guissona) ha fet podi, quedant  2ª en noies (...a només 3” de la primera!). I la ex-Tribanda Bea, i el nou fitxatge del Duscholux, l'Ewelina, també han fet podi, igul que -gaire bé com sempre- la Laura Teruzzi).  I també "els dos Pallarés més menuts".

Propera parada: Cursa de Sant Antoni (... o possiblement abans, en el Quart de Mitja de Sitges el proper diumenge).

ONE YEAR AGO...

Aquestes imatges son de fa un any, de la Cursa de “La Cavalcada de Reyes”, l'actual “Cursa de Reis”, que correré demà organitzada per la bona gent de CORRESOLIDARIS.

La meva cara, atónita, mirant el crono en creuar meta ho deia tot:

- Lo has "petao", Txabi, lo has petao…”

La llista oficial deia que el meu temps havia estat de 22:48… quan fins aquell dia el meu millor temps en una cursa de 5 km havia estat de 23:28 l’any 2010 a La Sansi de Lloret. (*)

Eren 30 segons menys!  Una passada, i sis anys després… 

Però des del minut 1 m’ensumava que quelcom raro havia passat; i ho vaig corroborar en descarregar-me a casa el track del meu Garmin: quan normalment aquest sempre em dona més distància, aquell dia em va donar 90 metres de menys. 90. És per això que un dia vaig decidir treure del meu palmarès aquesta marca   https://goo.gl/IrFJ08

Demà hi tornem a Cornellà. I, com s’aprecia a la foto d'abaix, crec que va ser aquesta la cursa en la que en Gabri es va començar a acostumar a anar “chupando rueda”, a anar a rebufo (jejeje). Jo, encantat.

No anem gaire fins de cara a demà, però els matins de cursa tot canvia.

Som-hi...! (que, a sobre, estrenem “voladores”). 

(*) Una setmana abans de "La Cavalcada" també vaig fer MMP -a La Sansi de Masnou- però també en aquesta, per a mi, el recorregut "es va quedar curt"; per això la referència bona era Lloret 2010 com a anterior MMP.

  

ESTÀ CLAR QUE, QUAN ETS CORREDOR....

... ja ets corredor per sempre. Que res mai t'aturi !

Eugen Merher es un estudiante alemán de dirección de cine que ha dejado con la boca abierta a todo el mundo con su último proyecto. Se trata de un anuncio (falso) de Adidas de lo más emotivo.

El spot cuenta la historia de un antiguo corredor de maratones que ve cómo su cuerpo y su alma van apagándose dentro de la residencia de ancianos en la que vive. Pero eso es hasta que el hombre encuentra un par de deportivas viejas.

La edición estadounidense se ha puesto en contacto con Merher, de 26 años, que ha afirmado que desde su escuela, la Filmakademie Baden-Württemberg, intentaron "enviar el vídeo al departamento de comunicación" de Adidas. "Pero no nos respondieron nada", lamenta el chico.

En cualquier caso, la historia ha llegado ahora a mucha gente: el vídeo se publicó en YouTube el 16 de diciembre y ya cuenta con más de 400.000 reproducciones.

LMSD: MOLTS DIMECRES "HACIENDO LA CALLE".

¡Venga, va, toos p'a fuera p'a la foto, que nos vamosssss... !  ("la china" Wai-shan  dixit ) 

Aquest és un recull de fotos de les trobades LMSD des del 1 de juliol de 2015 (la primera de les gaire be 75 a les  que jo hi vaig anar). Varen començar un parell o tres de setmanes abans. I no hi son totes. Però, pels que no vàreu poder-ne gaudir ni una, servirà perquè us en feu una petita idea... 

El fenomen LMSD... pasen y vean: 

VAN CAIENT EL FULLS EN EL CALENDARI…

...però la festa continua !

Un cop més, moooolta gent al voltant d’en Domingo i la Rosa en un nou entrenament de LMSD. El d’ahir, va ser una espècie de “festa de les samarretes pistatxo”, de les samarretes del DOMINGO CATALAN, en moltes de les seves versions.

Ahir ens acompanyava “The ukraïnian family”, és a dir, la nostre amiga Inna Lebedeva, doble campiona d’Ucraïna, internacional per quest país i a la que veiem molt sovint amb nosaltres a les curses (...la veiem al davant nostre, vull dir); també hi havia Natali Levedieba, la seva mare, tota una ex-recordwoman de 400 metres tanques per l’antiga URSS; i el seu pare, en Konstantin Lebediev, tot un sexagenari campió que, ja amb 17 anys, va córrer la marató en 2:23 i que encara és recordman junior en 10 km (29’04’’); també ha estat medallista veterà europeu.

(Lebedeba, Levedieba i Lebediev... curiós això dels noms a Ucraïna, no?)

I he dit “sexagenari”, però encara no ho és. Va néixer el 57 (com jo), va néixer el mes de març (com jo); hi ha un 8 en la seva data de naixement (com jo), així que d’aquí a molt poc sí que en farà seixanta (com jo): ell, el 8 de març, jo el 18 de març. Tot i que “ell és més gran”, a la foto es veu que -físicament al menys- la vida l’ha tractat millor que a mi.

Entrenament entretingut i divertit el d’ahir: “nos echamos a las vías” de la Rambla Badal, en tres circuits: rectes, rampes i escales. I, de tornada a la botiga, un bon tast de “Tortell de Reis”, gentilesa, com sempre, de la “Pallarés family”.

Avui m’ha tocat donar-me un homenatge tot sortint de la feina al migdia, després de la primera setmana “de curro” de l’any. I quin millor homenatge que anar-me’n cap a “can Luigi-Ewelinda”, o el que és el mateix, a la trattoria-restaurant “Pappa-Pomodoro” (Josep Pla, 19, a Diagonal Mar). Tot un luxe poder compartir uns moments amb aquest parell d’italo-polacs. I, a sobre, menjant “de deu”.

Avui nit de Reis.

I el diumenge,  Cursa de Reis a Cornellà, on estrenaré les meves noves Nike “voladores” (les Zoom Streak 5). Si fa uns anys m’haguessin dit que jo, a punt de complir-ne ja seixanta, tindria unes “voladores”, els hagués pres per boixos... Crec, però, que em van un pel grans. Escalfaré amb elles diumenge i, depenent de les sensacions, correré amb elles o no. L’any passat vaig fer una gran marca (22:48) què era –a més a més- MMP, però a la que jo mateix vaig renunciar-hi perquè crec que eren “menys de 5 km” (crec que no estava ben mesurat el recorregut).

Ah...la nostra Tribanda més around the world, la Marta Martín, va pujar al lloc més alt del podi femení (i va quedar sisena absoluta) a la cursa pel desert del Sàhara, a la localitat de Merzouga

(segons Wikipedia: “Merzouga es un pequeño pueblo en el sureste de Marruecos, a unos 35 kilómetros al sureste de Rissani, a unos 45 kilómetros de Erfoud, y unos 50 kilómetros de la frontera con Argelia). 

Felicitats  Marta !! (ets la nostra "Lawrence d'Arabia" sense camell....

DE VEZ EN CUANDO LA VIDA...

...nos gasta una broma y nos despertamos sin saber qué pasa” (J.M. Serrat).

Porque para bien, y para mal,   la vida es una continua metáfora (*)   

Lo que ocurre es que, a veces, es difícil y complicado llegar a descubrir esa metáfora, y el comprender bien, o adivinar, cuál es su sentido.

Y si no, veréis.

Un sábado por la mañana, a primeros de diciembre, mucho antes de hacerse público, el bueno de Domingo Catalán me confesó -con una voz más resignada y entrecortada que triste- que cerraba la tienda, que no había vuelta atrás. Innecesario que os describa el momento, la situación, él y yo solos en la tienda, con la triste noticia para todos, pero para él y para Rosa más que para nadie flotando en el gélido ambiente. Creí que él mismo lo haría público cuando él lo creyera oportuno; incluso llegamos a planteamos un par de estrategias para “acelerar” la salida del máximo de género de la tienda antes de que la cerrara.

Decidí en aquel mismo momento que, pese a todo, el LMSD permanecería vivo por todo lo que él representaba en nombre de Domingo. Y no se me ocurrió otra manera de exteriorizarlo que el llevar a estampar el sábado siguiente otra de mis camisetas (la negra) con el LMSD en color plata. Y que detrás de ella iría la roja, y que detrás de la roja una amarilla…

Desde hace más de 8 años llevo estampando -y en la misma tienda- mi nombre en muchas de mis camisetas, ya lo sabéis. El primer LMSD lo estampé en mi camiseta azul, que fue la que le regalamos a Domingo -firmada- el día de la cena. Luego vino la negra, la que llevé puesta el pasado miércoles. 

Hoy, preparando la bolsa para el entreno de mañana, al descolgar del tendedero la camiseta negra con el LMSD estampado… me he encontrado con esto.

Jamás, jamás, en todos estos años que llevo estampando textos en camisetas me había ocurrido nada igual: que las letras -todas las letras- se desprendan, se separen, se dispersen...

¿ ... metáfora ?.

En nuestras manos está el burlarnos de esta posible metáfora miércolesdominguera, de esta casi macabra “…broma que me ha gastado hoy la vida”.

(*) METÁFORA: Figura retórica de pensamiento por medio de la cual una realidad o concepto se expresan por medio de una realidad o concepto diferentes con los que lo representado guarda cierta relación de semejanza.

Por cierto, deciros que la camiseta azul estará mañana en la tienda para que la podáis firmar todos aquellos que queráis, y aquellos que no pudisteis ir a la cena del jueves.

Y ésta, la canción de J.M.Serrat "De vez en cuando la vida..."

ASÍ SE PREPARA "LA CURSA DELS NASSOS"...

Si vas a correr a las 17,30 la Cursa dels Nassos, nada mejor que reunirte la mañana de ese mismo día con el bueno de Domingo Catalán "y su cuadrilla de los sábados" en Ca l'Anglés para un desayuno "de los de antes". 

Amantes de las tostaditas con mermelada con té, abstenerse...