11 diciembre 2016

DECIDIR APUNTAR-TE A UNA CURSA LA NIT ABANS…


Per avui diumenge hi havia prevista “la Patanada”, així que vaig reservar-ho al calendari i no em vaig inscriure a cap cursa. 
Però dissabte al vespre em van dir que “... pots arribar a quarts de dotze si vols”; així que vaig pensar que encara podia provar d’inscriure’m a “La Sansi de Viladecans” (5 km).
I això és el que he fet avui pel matí: llevar-me (com deia en Guardiola) ben d’hora i arribar-me fins a Viladecans a provar-ho. I si no, al menys, veuria a companys i més companys que sabia que la corrien. Hi ha hagut sort, gràcies com sempre a Bea: dorsal 667... i a córrer.

És una cursa força ràpida... només entorpida avui pel vent que ens ha fet durant gaire bé els primers 2 kilòmetres. 
I en poques ocasions tens l’oportunitat de córrer una bona estona al costat d’un “primer espada” com és en Martín Fiz (que, al cap d’uns minuts, s’ha anat allunyant, allunyant... i això que ell estava “escalfant” a la prova dels 5 km, perquè després corria la cursa de 10 km (cursa en la que ha acabat tercer).

Durant la cursa, dues accions curioses:

1- El moment en que he avançat a Maria José Cote cap el km 4,200. Però ella, tot pundonor, no ha parat fins a tornar a posar-se al meu costat, a falta d’uns 150 metres, i acabant entrant a meta uns 15 metres abans que jo ("...éste no llega a meta antes que yo, como me llamo Marijose" s'haurà dit). Es broma...

2- Abans d'això, en el tram del km 3 al 4,200 +/-, m’he posat a l’alçada de Verònica Melero (a qui no coneixia) i hem anat junts, colze amb colze, fins arribar al darrers 800 metres, en que ella s'ha quedat un pel enrere (acabant finalment en 23:33 i en 386ª posició, és a dir, a només 6 segons, i a 6 llocs, per darrer meu). Crec que a tots dos, que repeteixo, no ens coneixíem, ens ha anat bé el anar una bona estona de costat, gaire bé amb al mateix ritme de cadència i fins i tot de respiració... gràcies Verònica.

Aquí, els últims metres de tots tres arrivant en un pañuelo”. 


Finalment, jo he aturat avui el crono d'aquesta inesperada cursa (..i ja en van dues de seguides, d'improvisades sobre la marxa, després de la de Sant Andreu) en:

                                        23:27

...que són 41 segons més que fa cinc dies a Sant Andreu (clar què, aquell dia, els 22:46 van ser MMP). Possiblement, tan sols possiblement, sense el vent que ens ha fet, hagués pogut “esgarrapar” uns 10-12 segons i la marca d’avui hagués quedat més “lluïda”.

Destacar els podis -en les seves respectives categories- dels companys: 
Sònia Gallego, Esteve Vila, Rosa GarridoLaura Teruzzi, Linda Arnot i, per descomptat, el de  Hasna Bahom (tercera a la General, primera a la seva categoria i Campiona de Catalunya). I la MMP d’en Pierluigi Bersani
Espero no deixar-me a ningú.

I només creuar meta, cap el guarda-roba, per anar després fins el parquing, agafar la moto... i cap a “la Patanada”: impagable la cara de l’amic David quan se’n ha adonat de que “tot allò” era per ell, per celebrar el seu proper 40 aniversari envoltat per un munt d’amics que l’estimen i que l’aprecien de veritat. És, sens dubte, “el gendre que tota sogre voldria”, el “gendre de Catalunya” si existís la categoria, com ja passa amb els títols "d’hereu i pubilla". 
Per molts anys, David !!


En altres conrades, a la Mitja Marató de Vilanova, el company Tribanda Isra Pérez ha fet uns molt bons 1:27:55; la incombustible Delia Ramos ha pujat al primer graó del podi de la seva categoria , i la Vanessa Bordas ha fet MMP, millorant-la en gaire bé 5 minuts. 






















08 diciembre 2016

10 + 5 + 12 en 5 dies = YA NO ESTÁS P’A ESTOS TROTES, CHAVAL...


I això que el pensament inicial era afluixar una mica aquest mes de desembre, després de les 36 curses que portava ja fetes des de gener i fins a la Jean Bouin de novembre (...que ja està bé).
Però, si, si afluixar...

Arranco desembre amb la Cursa de SANT MARTÍ,   10 km (en 47:41) el passat diumenge dia 4.
No content amb això, el dimarts dia 6 m’apunto -de presa i corrent- a la Cursa de SANT ANDREU, una de 5 km a la que, a sobre, vaig fer MMP  (22:46).
Dimecres no vaig poder anar a la meva cita setmanal amb LMSD, així que -aprofitant una convocatòria espontània de Nuria Alfonso- avui dijous dia 8 m’he cruspit 12 km amb gent que normalment corre amb Adidas runners Barcelona els dimarts i dijous.


Un matí esplèndid, tant per la companyia com pel clima (sol-solet, gaire bé de primavera) tret d’una mica de vent quan hem arrancat a córrer tot xino-xano escalfant (el 6:30 del primer km ho diu tot). Em notava bé, però amb les cames un pel “pesades” i amb una petita molèstia al darrera del genoll dret que, la sempre previsora Dra. Yolanda Puentes, ha solucionat amb una “mini-tira adhesiva”, que ha funcionat). Però anava bé, em sentia be.

Passat aquest primer km, en Marc Soler i una grupeta de 7 ó 8 han començat a posar la seva “velocidad de crucero” i, sense jo perdre’ls de vista, poc a poc s’han anat allunyant... però després els he mantingut sense perdre gaire distància; jo anava, com gaire bé sempre em passa, “en tierra de nadie” (nadie por delante, nadie por detrás), perquè el grup s’ha estirat molt. Però en Marc i la resta em feien de “liebre en la distancia” sense ells saber-ho.


En arribar al km 6, els del davant hem girat cua, desfent el camí. Primers 6 km. en 30:50  (gens malament). I, en arribar altra cop a les Torres Mapfre, el crono marcava 12,1 km en 1:02:35, fent gaire bé els segons 6 km en el mateix temps que els primers (amb “aterratge” i “croqueta boina-verde” inclosa un cop ja era a dalt del pont del Fòrum... jo i les meves ensopegades amb les tapes metàl·liques del terra!).

12 km a  6:30 – 5:07 – 5:01 – 5:01 – 5:08 – 4:57 – 5:08 – 5:18 – 5:05 – 5:06 – 5:01 – 5:09 (a 5:13 promig).

En acabar, i seguint els consells dels savis en això del córrer, hem fet tots plegats una molt bona sessió d’hidratació.

El què deia: Un matí esplèndid, envoltat de molt bona gent.



06 diciembre 2016

CURSA SANT ANDREU (fotos-2)

Aquesta era la senyal pactada amb l'Alberto Montenegro, l'speacker, si feia MMP....

Tota una premonició, abans de començar la cursa...
















DEMOLITION MAN... !




La cursa d’avui dimarts a “Sant Andreu” no estava prevista, ni de bon tros, en el meu calendari; i menys després d’haver corregut, i a bon ritme, la duriya "Cursa de Sant Martí" diumenge passat.
Però cap allà que me n’he anat aquest matí, gràcies a que un company que s'havia inscrit no hi podia anar i m’ha cedit el seu dorsal (...gràcies Joan).
Com sempre, molts amics i coneguts amb qui petar la xerrada abans i després de la cursa. Sobre tot abans, perquè per culpa de no presentar-se l’ambulància a les 09,00 hem acabat sortint a córrer a les 09,50.
Cursa amb poc més de 800 arribats, però amb molt de nivell a la línia de sortida, tant en homes com en dones.
La cursa és, per dir-ho clar i català, planera; amb dues llaaaargues rectes (carrers Segre i Gran de Sant Andreu) i amb la recta d’entrada a meta en lleugera pujada.
He sortit força ràpid, però no “alocado”, i m’he mantingut també ràpid el segon quilòmetre, conservant una mica durant el tercer però mantenint un bon ritme i recuperant, per tornar a pitjar l’accelerador en els dos finals. 
M’he trobat molt bé durant tota la cursa, la veritat (tot i lo ensopit de les dues rectes).
   

Resultat:

Sí, demolició total del meu anterior millor temps en curses de 5 km, que tenia a Mercabarna de fa dos mesos en (23:05), doncs –entrant avui en la 270ª posició- he aturat el meu crono en
   22:46  

Una passada !!!  
Per primer cop per sota de 23 minuts (i millorant en 19 segons la meva anterior MMP). Aquesta és la comparativa:

     * Mercabarna:     4:24-4:37-4:54-4:27-4:34
     * Sant Andreu:    4:20-4:32-4:44-4:31-4:29

L'Elisabeth Martín (18:59) com diumenge passat a Sant Martí, ha estat la guanyadora en categoria femenina (i 73ª a la general), a un segon de Florence Bertholet. I també altra cop, Laura Teruzzi primera de la seva categoria). I, amb 16:04, Andreu Marimon ha estat el guanyador absolut (...què, hi havia o no hi havia el nivell?).

Estic molt, però que molt content !


















             


04 diciembre 2016

CURSA POPULAR DE SANT MARTÍ: ... (EL SUB 47 HAURÀ D'ESPERAR)


L’any 2013, aquesta va ser la cursa, amb Susanna Ballester fent-me de llebre, en la que (després de 5 anys) vaig aconseguir rebaixar la meva MMP en 10 km fins aleshores, que era de 47:58 des de la Jean Bouin de 2008.
Aquell dia de 2013, el crono es va aturar en 47:50.
Avui, sense llebre, anava a pel 46 alt... però tot i la bona cursa de la que he gaudit, el crono s’ha aturat en

47:41

que és, però, el meu quart millor temps en 10 km (els tres primers: 47:07, 47:19, 47:38... tots ells d’aquest any 2016... bona collita!). 

I és què avui he aguantat força bé les dues pujades pel carrer Independència, i he mantingut bé el ritme en l’ensopida tornada per Guipúscoa.


**  Comparativa 2013-2015-2016, en aquesta mateixa carrera, en pas per quilòmetre:

2016: 4:20-4:56-4:29-4:35-4:45-4:38-4:58-4:57-5:05-4:38-3:17  47:41 (respecte 2013)
2015: 4:39-4:54-4:25-4:36-4:43:4:38-4:44-4:59-5:11-4:28-4:09  48:30
2013: 4:05-4:47-4:21-4:44-4:42-4:45-4:43-5:09-5:15-4:45-3:35  47:50 (respecte 2016)

(El meu Garmin va mesurar 10,170 el 2013 - 10,280 el 2015  i  10,100 avui, per això hi ha 11 anotacions per any, i no 10).

Està clar, a la comparativa, que el 2013 vaig sortir més "cabra boja", més ràpid i que avui, en canvi, m’he sabut controlar i poder fer així una millor segona part de cursa. I, curiosament, no he perdut cap posició al pas pel km 5 i pel km 10: en els dos casos, el 315.

Molt content, però, de la cursa i el temps d'avui (diumenge passat, a la Jean Bouin, vaig fer 49:06, o sigui, 1:25 més).

I, com sempre, molts i bons amics i coneguts abans, durant i després de la cursa:

·      Elisabet Martin, dels companys del Fisiològic, guanyadora en categoria femenina.
Carme Ballesteros, quarta dona i primera de la seva categoria.
     Linda Arnot, sisena i primera a la seva categoria.
Laura Teruzzi, podi a la seva categoria.
Delia, la incansable Delia, que tot i haver-la d’acompanyar fins a l’ambulància per unes molèsties estomacals, també “ha pillado cacho” al podia a la seva categoria.
Miriam Rodriguez, pòdium també a la seva categoria
Vanessa Bordas, que avui corria per ella ja sap per qui (...el sub-50 arribarà, no pateixis).
“Les Cote”... sense elles abans i després de les curses, res no seria el mateix. La Montse, avui, podi a la seva categoria
Fco. Javier Balaguer, i la seva dedicació de “reporter”.
Xavier Villanueva, al qui sempre és un plaer retrobar-lo (tot i que en el selfie que ens hem fet sortim els dos com fet amb un objectiu “ojo de pez”)
Victor Molinas i Laura BërGin, encantadors com sempre.
La petita tropa avui dels “Beer-Runners”, que d’aquí a no res tornaran a visitar-nos a LMSD.
- El Gustavo i la Rosa, que sempre hi son.
- “L’espluguenca” Mònica.
- ... i la simpàtica californiana Makenzi Hughes (...que passava per allà).

I, per descomptat, els companys de Tribanda, que han fet una molt bona “Mitja Marató de Mataró” tots i cadascun d’ells cinc. Un equip potent el d’avui  (gaire bé com sempre).

En el meu horitzó "cursero", ara per ara, només hi veig “Nassos”... veurem si se’n creua alguna abans pel camí.





































¿ QUIÉN DIJO AQUELLO DE...


... mejor solo que mal acompañado ?.

Digo yo que siempre será mejor correr bien acompañado que correr solo, no?.
Si corres solo, correrás más... ¡pero si
 

corres acompañado llegarás más lejos!