Un matí molt solejat i sense gens de vent, ideal per córrer una cursa “simpàtica”com aquesta.
UNIRUN. Una cursa ben organitzada (com de costum, si al seu darrera hi han en Pep Escasany,
la Mar Sanromà i el seu entusiate equip), amb molta gent jove corrent (molts fent-ho per primer cop), engrescats, i fent un recorregut que ha canviat pel que fa al 2016 (per a millor).
Tothom pot fer el què vulgui, que quedi clar, faltaria més; però, particularment, m'agradaria que la gent corrés aquesta cursa sempre amb la samarreta de la seva Universitat (o de la Universitat per la que s'hagi inscrit, sigui pel motiu que sigui). I és que, al igual que a la CORREBARRI, córrer una cursa com aquestes sense la samarreta li treu molt la gràcia, el "color", l'esperit d'equip (...tot i que la Correbarri 2016 jo la vaig córrer amb la de Tribanda cosa que ja no tornaré a fer mai més!).
Aquesta d'avui ha estat la primera cursa en la que he fet de “llebre” d’unes companyes; bé, més que de llebre (perquè jo no en tinc ni idea de controlar temps, entre d’altres
coses perquè “sin las gafas de serca” ni hi veig tres dalt d’un burro a la
pantalla del meu Garmin) el que he tractat de fer amb l’Anna -companya d’Abigail- ha
estat possar un ritme de +/- 5:30 (5:23 5:13 5:12 5:32 5:40 5:53 amb uns 80 metres finals a 4:23) i el no deixar que tirés la tovallola i mantingués, més o menys, un ritme
constant durant tota la cursa, perquè venia d’entrenar molt poc (l’Abigail ja és altra
cosa, perquè tot i venir de la TransGranCanaria, anava sobradeta i a mi no em
necessitava per rés...).
El recorregut ha ajudat, i hem aconseguit el que
buscàvem: l’entrada a meta tots tres junts (com l’any passat), una entrada a meta a
la que, uns tres-cents metres abans, se’ns hi ha afegit una altre Anna,
companya d’elles a la Pompeu Fabra.
2017
2016
Jo aquest any he corregut amb els colors -salmó- de la UAB
(per ser la universitat de la meva Martona, allà on es va llicenciar en Logopèdia); l’any passat vaig córrer amb els colors -negre llavors, vermell avui- de la Pompeu Fabra, que és la universitat de
la meva Andrea, on es va llicenciar en Humanitats i en Periodisme).
I apart dels universitaris,
m’he trobat amb forces amics dels habituals a les curses, ja fos corrent com
animant.
Felicitar especialment a Miguelito, Mònica Fernández i Marta Nayas, pels seus pódiums com a guanyadors de les seves respectives universitats.
