"...FENT LA MONA"

Nunca, hasta ahora, había formado parte del elenco de personajes de una "mona" de Pascua.

Reconocimiento y homenaje al gran Domingo Catalán, entre otras muchas cosas, "el hombre de los multi-récords mundiales de 100 km...

ASCENSIÓN AL CASTILLO EN NOCHE DE LUNA LLENA..

VÍDEO TRAILWALKER: EL MUNTATGE "DEL PROFE"...

OXFAM - TRAILWALKER... 100 KILÒMETRES D’AMISTAT

... i jo que pensava que aquest cap de setmana seria de relax, de descans ! (no m’havia programat córrer cap cursa, tot i disputar-se “la marató de El Corte Inglés”).

Però, ves per on, dimarts a mig matí l’Alba Guerrero em fa arribar, via Messenger, aquest missatge dient-me:  

-          “Txabi, t’he de demanar un favor; fa uns mesos ens vas dir que si et necessitàvem, xiuléssim. Doncs et necessitem. En Mario, un dels nostres dos supporters per la Trailwalker, està malalt i l’hem de substituir. Voldries formar part del nostre equip com a supporter...?"

Va, us deixo endevinar el que vaig trigar en decidir-me i en dir-li que sí, que endavant, que comptessin amb mi (... algú ha dit una micro mil·lèsima de segon?; doncs l’ha encertat!).

Ha estat la meva segona participació a la Trailwalker (...les dues amb les meves velles TRABUCO)

El 2015, amb l’equip de “Les noies d’en Zenón” (Rosa, Alba, “la Recuerooooo” i Judith): vaig caminar amb elles tota la segona part, de nit i plovent, des de Girona i fins a Sant Feliu de Guíxols. Uns 50 km.

I aquest any, amb “Iron Trailwalker”: Alba, David, Albert i Helena (la única dels quatre a qui jo no coneixia, doncs amb els altres -apart de ser “Correcats”- coincidim en curses moltes vegades). 
L’Alberto, jo i en Mario (què, finalment, també hi va ser-hi present des de primera hora de dissabte) vàrem ser “el suportar-team”.

La Oxfam-Trailwalker és especial. Però per sobre de tot, és quelcom “per fer equip”. I nosaltres, perdoneu que us ho digui sense cap tipus de modèstia, hem fet un gran equip.

Tot i que molts equips s‘ho prenem com una cursa de llarga distància (el recorregut és de 100 km. entre Olot i Sant Feliu de Guíxols), l’anunci de la convocatòria ha estat sempre de “Marxa solidària”. Però, tot i així, un corredor és sempre un corredor, i tot i ser una “marxa solidària” ens fa molta patxoca dir-vos que:

• 45ena posició absoluta per equips, d’entre els 323 equips (354 inscrits) que la van acabar (varem acabar-la els quatre membres del equip... i això puntua molt!). És una cosa “d’equip”.
• 32ena i 33ena posició en dones de l’Alba i l’Helena.
• 173ena i 174ena posició en homes per l’Albert i en David.
• ... i si mirem la classificació en “scratch” (temps aconseguit per cadascun dels participants en relació al temps final del primer que va arribar a meta): els 204-205-206 i 207 a la classificació.
• Temps final del equip... 17 hores, 36 minuts, 18 segons !!!

Una passada !!!

I poc més a dir (del molt i molt que ja s'ha dit i que podria dir-vos) excepte que ha estat un cap de setmana farcit de sentiments a flor de pell. I amb l’oportunitat també -des de la meva privilegiada posició de supporter- de poder saludar a molts companys que corrien en d’altres equips, i amb els quals ens hem estat creuant a tots i cadascun dels puts de control-avituallament.

Trailwalker... hi tornaré !! 

Vídeo de la sortida i l'arribada...

VÍDEOS MARATÓ PER EQUIPS D'AVUI... ELS DE "LMSD" SOM SUB 3:24

Ole, ole i ole...  

Som equip SUB 3:24, amb uns temps de pas, per ordre de sortida dels nostres relleus, de:

0:28:07	RAFA
0:34:54	TXABI
0:36:12	EWELINA
0:36:42	GABRIEL
0:37:29	MARIA JOSÉ
0:30:26	JOSEP ANTONI

L’equip   LOS MIÉRCOLES SON DOMINGO   hem aturat el crono en

3:23:50

(els 64º entre 162 equips)

I això tenint en compte que l’Ewelina, en Gabriel, en Rafa i en Josep Anton han corregut abans la cursa de 7 km.

I a mi, precisament a mi, que he fet fins i tot “tutorials gràfics” de cóm ajustar-se els cordons de les sabatilles per tal de què el nus no es desfaci en carrera; a mi, precisament a mi, se m’ha deslligat avui el nus poc abans d’arribar al kilòmetre 6. Té collons la cosa: el primer cop que em passa des d’aquell ja llunyà 31 de desembre 2007 en que vaig fer la meva primera cursa.

Per altra banda, felicitar a Toni Coscojuela i a tot el seu equip per tornar a brindar-nos una matinal atlètica tant diferent, tant especial, tant de bon rotllo... i mira que érem més de 160 equips, i que “la diosa lluvia” es va voler afegir a la festa divendres.

Felicitar a tots els meus companys: Ewelina (primera de la seva categoria a la cursa de 7 km), María José, Josep Anton, Gabriel i Rafa per l’esforç d’avui. 

I un record molt especial per “l’altre membre” absent avui (Olivia Rodríguez) que no ha pogut estar amb nosaltres avui amb la dubtosa excusa de que ahir va córrer durant 17 hores a la UltraTrail... (excuses).

Felicidades Olivia, no solo eres muy alta -que lo eres- sino que eres muy grande !

24 HORES DESPRÉS...

TENGO QUE CAMBIARLE YA EL TÍTULO AL BLOG…

Le queda un día. 

Sí, un día. 

Bueno, no, ni un día: en realidad poco más de 4 horitas es lo que le queda de vigencia al título actual del blog.

Sí, porque siendo su título:

“Running toward the sixties”  (“Corriendo hacia los sesenta”)...

...en eso, en unas 4 horitas, habré llegado ya a meta. 

Por coherencia, toca cambiar/adecuar su nombre a lo que será su situación real actual. Así que, a partir de la medianoche de hoy, su nuevo título será…

“Running, life goes much more slower...”

De momento, y mientras no llega la hora, lo despido celebrándolo con mi viejo amigo Archibald Haddock (… y ya son 23 años juntos, como inseparables compañeros de mesa y teclado en el despacho de casa).

A LA MARATÓ DE BCN AMB "EGOÍSMO POSITIVO" EN IMATGES; NO HI HA PARAULES...