01 enero 2017

SORTIR A LES 17:35:11... O SORTIR A LES 17:33:40 THAT'S THE QUESTION...


Ahir vàrem tenir “CURSA DELS NASSOS”; sisena participació en els 9 anys que fa des de que corro. El vídeo és d'en José Luis Blanco. Gràcies.

A la resta d'imatges veureu que, com sempre, el millor de les curses son els instants previs a aquestes, les retrobades amb els amics, companys i coneguts, els ji-jis-ja-jas, les fotos... i després, cap el calaix i a córrer. En aquest cas, per córrer la darrera cursa del any (la meva cursa número 39 de l'any).
I va ser en el calaix on, ahir, “se armó el follón” (per a mi al menys, i per uns altres tres o quatre companys). Veureu.
En José Luis Blanco, organitzador de la cursa, sempre innovador, va preveure -per abans de donar el tret de sortida- el fer sonar 12 campanades. I així ho van fer a la primera de les sortides.
Un cop “la primera oleada” havia sortit, els voluntaris (en Polo, la Manuela, l’Olga, en Manuel i la Toñi entre d’altres) ens van acompanyar poquet a poquet als de “la segunda oleada” fins a la línia de sortida. I com veureu en el vídeo, en Gabri, jo, en Jacques i l’Esteve érem al davant de tot. Ens vàrem aturar on ens varen dir i allà vàrem escoltar les dotze campanades. Però, pels que es va veure al final de la cursa, quelcom no va funcionar bé perquè els temps no concorden, i de molt.
Tinguem en compte, a partir d’ara, que l’hora que marca els de Championchip és l’oficial Però...
  • El meu temps de sortida que els surt a la gent de Championchip és les 17:33:40
NINGÚ de la “segunda oleada” va sortir entre les 17:30:39 (hora en que, segons els de Championchip, va sortir al capdavant de tots en Carles Castillejos, que va ser a la fi el guanyador de la cursa) i jo. En el vídeo de la sortida:


es veu perfectament com jo “arranco a córrer4:32 després de que ho fes en Carles Castillejo. O sigui que jo realment vaig sortir (agafant com a referència l’hora Championchip d’en Carles) a les 


17:35:11
I si les matemàtiques no em fallen, si pels de Championchip jo vaig arribar a les 
18:23:10 
el meu temps final va ser de:
47:59

Sigui com sigui, pels de Championchip, el meu temps final de cursa és de 49:31.  Poca conya, que són 1 minut i 32 segons de diferència. Espero m’ho contemplin.

Fora d’això, “Nassos” és una festa. Una organització impecable, tant a la prèvia de recollir dorsals com a la pròpia cursa (tret del tema dels “gotets d’aigua”, imposats per l’Ajuntament a l’organització).
Les meves sensacions en cursa, bones, intentant mantenir el ritme tot el recorregut.

És clar que la vaig preparar “a consciència” des de bon matí, perquè me’n vaig anar a esmorzar amb en Domingo Catalán “i la seva colla dels dissabtes” (Arcadi Alibés i Xavier Bonastre entre d’altres); i si esmorzes amb en Domingo, no hi esperis torradetes amb melmelada (les fotos són força eloqüents).

S’ha acabat 2016... però això no s’acaba: el diumenge 8 de gener cap a Cornellà, a córrer la "Cursa Solidària de Reis".































30 diciembre 2016

ENTRENO "LMSD" Y CENA AGRIDULCE...







Un "sarao" no seria un bon "sarao" si no hi són "les Cote".
Sont ja molts anys ja corrent i rient junts per aquests mons...




Amb el co-fundador del "Domingo Catalán Fondistes Club" (Esteve Vila) i part de la familia Pallarés



Per a mí sí que ha estat "un verdadero motivo de orgullo y satisfacción" 
el arribar aquest matí a la botiga i trobar-me amb aquesta imatge al bell mig
del taulell de la 
botiga ATLETA'S; i això què en Domingo no en tenia ni idea
de que jo hi aniria aquest matí.   Tot un honor per a mí.
 

Se va a abrir, en breve, una nueva etapa...
El negro de la "segunda equipación" de hoy

no es más que un color. Quedaros con
las letras  plata de las letras LMSD




... Y ES QUE, YO, SOY MUY DE "SAUCONY"

Las primeras; fueron las que pasaron por debajo de la Puerta de Brandemburgo en mi primera maratón
la de
Berlín 2010; siguen en casa, y ahí seguirán (aunque ya no me las ponga nunca). Me las
aconsejó Carles, de "J'arribo", en Cornellá.
Las que menos me he puesto, están casi nuevas (las utilizo cuando he de hacer
no-asfalto, que son pocas veces...). También de "J'arribo"


Compradas a un compañero que, después de comprarlas él por Internet, no le iban bien.
Corrí mucho tiempo con ellas, incluso estando ya rotas...
Con ellas hice mi entrada triunfal en Correbarri 2015; 
 acabaron en Domingo Catalán para su envío
africano, para que disfrutaran de una segunda oportunidad

Primera compra a Domingo Catalán: pasaron directamente de la caja a la línea de salida de La Sansi de El Masnou
el 26 de diciembre de 2015:
acabaron la cursa con MMP !  (encadenaría tres seguidas)

Visto lo visto con las "naranjito", a los tres meses de comprarlas ya le pedí a Domingo Catalán otras,
antes de que las descatalogaran. No fueron naranjito, pero sí el mismo modelo

... y éstas son las últimas por ahora: compradas esta mañana a Domingo Catalán.
Debutarán mañana en "Nassos", justo 9 años después de mi primera cursa que,
casualmente, también fue en "Nassos" (2007)

27 diciembre 2016

UNA IMAGEN...

Difícilmente se puede ver la misma cara de felicidad, de alegría, en tanta gente en una misma imagen.
Marta, mi hija "viajera", la misma que nos dijo en verano "me voy a sur-américa" (así, en abstracto, sin precisar destino ni fecha de regreso) nos hizo ayer una vídeo-llamada desde Perú mientras toda la familia estaba reunida comiendo.
La foto plasma fielmente -como pocas veces- la alegría, la felicidad generalizada del momento. Al otro lado del iPhone, la cara de "la viajera" rebosaba, si cabe, más felicidad y alegría que las nuestras.
Casi 5 meses ya "de gira"... y seguimos sin saber "cuántos conciertos más tiene firmados".

26 diciembre 2016