Por mi 60 aniversario Marta me regaló un viaje a Dublín, con dorsal para una carrera solidaria en St. Anne's Park, un lugar fantástico para correr, como veréis en estas fotos.
Lo que no esperaba era que, conocedora la organización de que mi dorsal era regalo de ese 60 aniversario, me reservara el dorsal número 60, me recibieran con un globo de aniversario y corearan mi nombre las dos veces que he pasado por meta (eran dos vueltas a un precioso circuito de 2,5 km).
Carrera sin chip, sin clasificaciones, pero en la que -según Marta- he acabado el 20 o el 21, con un tiempo de 23:00, a ritmo medio de 4:50 (4:37, 4:55, 4:54, 4:55... y 4:44 con un final "a lo Gabriel Miquel" en aferrizado sprint con una chica).
... i jo que pensava que aquest
cap de setmana seria de relax, de descans ! (no m’havia programat córrer cap
cursa, tot i disputar-se “la marató de El Corte Inglés”).
Però, ves per on, dimarts a mig
matí l’Alba Guerrero em fa arribar, via Messenger, aquest missatge dient-me:
-“Txabi, t’he de demanar un favor; fa uns mesos
ens vas dir que si et necessitàvem, xiuléssim. Doncs et necessitem. En Mario, un
dels nostres dos supporters per la
Trailwalker, està malalt i l’hem de substituir. Voldries formar part del nostre
equip com a supporter...?"
Va, us deixo endevinar el que
vaig trigar en decidir-me i en dir-li que sí, que endavant, que comptessin amb
mi (... algú ha dit una micro mil·lèsima de segon?; doncs l’ha encertat!).
Ha estat la meva segona
participació a la Trailwalker (...les dues amb les meves velles TRABUCO)
El 2015, amb l’equip de “Les noies d’en Zenón” (Rosa, Alba, “la Recuerooooo” i
Judith): vaig caminar amb elles tota la segona part, de nit i plovent, des de
Girona i fins a Sant Feliu de Guíxols. Uns 50 km.
I aquest any, amb “Iron Trailwalker”:
Alba, David, Albert i Helena (la única dels quatre a qui jo no coneixia, doncs
amb els altres -apart de ser “Correcats”- coincidim en curses moltes vegades). L’Alberto,
jo i en Mario (què, finalment, també hi va ser-hi present des de primera hora
de dissabte) vàrem ser “el suportar-team”.
La Oxfam-Trailwalker és especial.
Però per sobre de tot, és quelcom “per fer equip”.
I nosaltres, perdoneu que us ho digui sense cap tipus de modèstia, hem fet un
gran equip.
Tot i que molts equips s‘ho
prenem com una cursa de llarga distància (el recorregut és de100 km. entre Olot i Sant Feliu de Guíxols),
l’anunci de la convocatòria ha estat sempre de “Marxa solidària”. Però, tot i així,
un corredor és sempre un corredor, i tot i ser una “marxa solidària” ens fa
molta patxoca dir-vos que:
45ena
posició absoluta per equips, d’entre els 323
equips (354 inscrits) que la van acabar (varem acabar-la els quatre membres del equip... i això
puntua molt!). És una cosa “d’equip”.
32ena i
33ena posició en dones de l’Alba
i l’Helena.
173ena i
174ena posició en homes per l’Albert
i en David.
... i si mirem la classificació en “scratch” (temps aconseguit per cadascun dels participants en relació al
temps final del primer que va arribar a meta): els 204-205-206 i 207 a la
classificació.
Temps final del equip... 17 hores, 36 minuts, 18 segons !!!
Una passada !!!
I poc més a dir (del molt i molt que ja s'ha dit i que podria dir-vos) excepte que ha
estat un cap de setmana farcit de sentiments a flor de pell. I amb l’oportunitat també -des de la meva privilegiada posició de supporter- de poder saludar a molts companys que corrien en d’altres
equips, i amb els quals ens hem estat creuant a tots i cadascun dels puts de
control-avituallament.