10 + 5 + 12 en 5 dies = YA NO ESTÁS P’A ESTOS TROTES, CHAVAL...

I això que el pensament inicial era afluixar una mica aquest mes de desembre, després de les 36 curses que portava ja fetes des de gener i fins a la Jean Bouin de novembre (...que ja està bé).

Però, si, si afluixar...

Arranco desembre amb la Cursa de SANT MARTÍ,   10 km (en 47:41) el passat diumenge dia 4.

No content amb això, el dimarts dia 6 m’apunto -de presa i corrent- a la Cursa de SANT ANDREU, una de 5 km a la que, a sobre, vaig fer MMP  (22:46).

Dimecres no vaig poder anar a la meva cita setmanal amb LMSD, així que -aprofitant una convocatòria espontània de Nuria Alfonso- avui dijous dia 8 m’he cruspit 12 km amb gent que normalment corre amb Adidas runners Barcelona els dimarts i dijous.

Un matí esplèndid, tant per la companyia com pel clima (sol-solet, gaire bé de primavera) tret d’una mica de vent quan hem arrancat a córrer tot xino-xano escalfant (el 6:30 del primer km ho diu tot). Em notava bé, però amb les cames un pel “pesades” i amb una petita molèstia al darrera del genoll dret que, la sempre previsora Dra. Yolanda Puentes, ha solucionat amb una “mini-tira adhesiva”, que ha funcionat). Però anava bé, em sentia be.

Passat aquest primer km, en Marc Soler i una grupeta de 7 ó 8 han començat a posar la seva “velocidad de crucero” i, sense jo perdre’ls de vista, poc a poc s’han anat allunyant... però després els he mantingut sense perdre gaire distància; jo anava, com gaire bé sempre em passa, “en tierra de nadie” (nadie por delante, nadie por detrás), perquè el grup s’ha estirat molt. Però en Marc i la resta em feien de “liebre en la distancia” sense ells saber-ho.

En arribar al km 6, els del davant hem girat cua, desfent el camí. Primers 6 km. en 30:50  (gens malament). I, en arribar altra cop a les Torres Mapfre, el crono marcava 12,1 km en 1:02:35, fent gaire bé els segons 6 km en el mateix temps que els primers (amb “aterratge” i “croqueta boina-verde” inclosa un cop ja era a dalt del pont del Fòrum... jo i les meves ensopegades amb les tapes metàl·liques del terra!).

12 km a  6:30 – 5:07 – 5:01 – 5:01 – 5:08 – 4:57 – 5:08 – 5:18 – 5:05 – 5:06 – 5:01 – 5:09 (a 5:13 promig).

En acabar, i seguint els consells dels savis en això del córrer, hem fet tots plegats una molt bona sessió d’hidratació.

El què deia: Un matí esplèndid, envoltat de molt bona gent.

CURSA SANT ANDREU (fotos-2)

Aquesta era la senyal pactada amb l'Alberto Montenegro, l'speacker, si feia MMP....

Tota una premonició, abans de començar la cursa...

DEMOLITION MAN... !

La cursa d’avui dimarts a “Sant Andreu” no estava prevista, ni de bon tros, en el meu calendari; i menys després d’haver corregut, i a bon ritme, la duriya "Cursa de Sant Martí" diumenge passat.

Però cap allà que me n’he anat aquest matí, gràcies a que un company que s'havia inscrit no hi podia anar i m’ha cedit el seu dorsal (...gràcies Joan).

Com sempre, molts amics i coneguts amb qui petar la xerrada abans i després de la cursa. Sobre tot abans, perquè per culpa de no presentar-se l’ambulància a les 09,00 hem acabat sortint a córrer a les 09,50.

Cursa amb poc més de 800 arribats, però amb molt de nivell a la línia de sortida, tant en homes com en dones.

La cursa és, per dir-ho clar i català, planera; amb dues llaaaargues rectes (carrers Segre i Gran de Sant Andreu) i amb la recta d’entrada a meta en lleugera pujada.

He sortit força ràpid, però no “alocado”, i m’he mantingut també ràpid el segon quilòmetre, conservant una mica durant el tercer però mantenint un bon ritme i recuperant, per tornar a pitjar l’accelerador en els dos finals. 

M’he trobat molt bé durant tota la cursa, la veritat (tot i lo ensopit de les dues rectes).

   

Resultat:

Sí, demolició total del meu anterior millor temps en curses de 5 km, que tenia a Mercabarna de fa dos mesos en (23:05), doncs –entrant avui en la 270ª posició- he aturat el meu crono en

   22:46  

Una passada !!!  

Per primer cop per sota de 23 minuts (i millorant en 19 segons la meva anterior MMP). Aquesta és la comparativa:

     * Mercabarna:     4:24-4:37-4:54-4:27-4:34

     * Sant Andreu:    4:20-4:32-4:44-4:31-4:29

L'Elisabeth Martín (18:59) com diumenge passat a Sant Martí, ha estat la guanyadora en categoria femenina (i 73ª a la general), a un segon de Florence Bertholet. I també altra cop, Laura Teruzzi primera de la seva categoria). I, amb 16:04, Andreu Marimon ha estat el guanyador absolut (...què, hi havia o no hi havia el nivell?).

Estic molt, però que molt content !

             

CURSA POPULAR DE SANT MARTÍ: ... (EL SUB 47 HAURÀ D'ESPERAR)

L’any 2013, aquesta va ser la cursa, amb Susanna Ballester fent-me de llebre, en la que (després de 5 anys) vaig aconseguir rebaixar la meva MMP en 10 km fins aleshores, que era de 47:58 des de la Jean Bouin de 2008.

Aquell dia de 2013, el crono es va aturar en 47:50.

Avui, sense llebre, anava a pel 46 alt... però tot i la bona cursa de la que he gaudit, el crono s’ha aturat en

47:41

que és, però, el meu quart millor temps en 10 km (els tres primers: 47:07, 47:19, 47:38... tots ells d’aquest any 2016... bona collita!). 

I és què avui he aguantat força bé les dues pujades pel carrer Independència, i he mantingut bé el ritme en l’ensopida tornada per Guipúscoa.

**  Comparativa 2013-2015-2016, en aquesta mateixa carrera, en pas per quilòmetre:

2016: 4:20-4:56-4:29-4:35-4:45-4:38-4:58-4:57-5:05-4:38-3:17  47:41 (respecte 2013)

2015: 4:39-4:54-4:25-4:36-4:43:4:38-4:44-4:59-5:11-4:28-4:09  48:30

2013: 4:05-4:47-4:21-4:44-4:42-4:45-4:43-5:09-5:15-4:45-3:35  47:50 (respecte 2016)

(El meu Garmin va mesurar 10,170 el 2013 - 10,280 el 2015  i  10,100 avui, per això hi ha 11 anotacions per any, i no 10).

Està clar, a la comparativa, que el 2013 vaig sortir més "cabra boja", més ràpid i que avui, en canvi, m’he sabut controlar i poder fer així una millor segona part de cursa. I, curiosament, no he perdut cap posició al pas pel km 5 i pel km 10: en els dos casos, el 315.

Molt content, però, de la cursa i el temps d'avui (diumenge passat, a la Jean Bouin, vaig fer 49:06, o sigui, 1:25 més).

I, com sempre, molts i bons amics i coneguts abans, durant i després de la cursa:

·      Elisabet Martin, dels companys del Fisiològic, guanyadora en categoria femenina.
Carme Ballesteros, quarta dona i primera de la seva categoria.

     Linda Arnot, sisena i primera a la seva categoria.
Laura Teruzzi, podi a la seva categoria.
Delia, la incansable Delia, que tot i haver-la d’acompanyar fins a l’ambulància per unes molèsties estomacals, també “ha pillado cacho” al podia a la seva categoria.
Miriam Rodriguez, pòdium també a la seva categoria
Vanessa Bordas, que avui corria per ella ja sap per qui (...el sub-50 arribarà, no pateixis).
“Les Cote”... sense elles abans i després de les curses, res no seria el mateix. La Montse, avui, podi a la seva categoria
Fco. Javier Balaguer, i la seva dedicació de “reporter”.
Xavier Villanueva, al qui sempre és un plaer retrobar-lo (tot i que en el selfie que ens hem fet sortim els dos com fet amb un objectiu “ojo de pez”)
Victor Molinas i Laura BërGin, encantadors com sempre.
La petita tropa avui dels “Beer-Runners”, que d’aquí a no res tornaran a visitar-nos a LMSD.
- El Gustavo i la Rosa, que sempre hi son.
- “L’espluguenca” Mònica.
- ... i la simpàtica californiana Makenzi Hughes (...que passava per allà).

I, per descomptat, els companys de Tribanda, que han fet una molt bona “Mitja Marató de Mataró” tots i cadascun d’ells cinc. Un equip potent el d’avui  (gaire bé com sempre).

En el meu horitzó "cursero", ara per ara, només hi veig “Nassos”... veurem si se’n creua alguna abans pel camí.

  

¿ QUIÉN DIJO AQUELLO DE...

... mejor solo que mal acompañado ?.

Digo yo que siempre será mejor correr bien acompañado que correr solo, no?.
Si corres solo, correrás más... ¡pero si

 

corres acompañado llegarás más lejos!

¿ UNA "JEAN BOUIN" AMB UN OBJECTIU DE 46 MINUTS LLARGS ? ...i tant llargs que han estat !!

En Joan, l'Alberto, l'Isra, i la Natàlia hem representat avui a Tribanda a la 93ª Jean Bouin

Jo ja no entenc rés. Bé, sí, ho entenc... però m’emprenya.

Avui he corregut bé, molt bé, amb molt bones sensacions, ràpid. Anava còmode, a ritme, gaire bé clavant els bons i encertats consells d’en www.blogmaldito.com (que, per cert, es mou més durant les curses que el Chiquito de la Calzada explicant un acudit). Però, tot i aguantar bé el ritme durant el meu pas pel PP (Puto Paral·lel), el darrer kilòmetre cara amunt pels carrers Lleida i Maria Montessori m’ha fos (sense oblidar que abans hem fet el “falso llano” del carrer Tamarit i el seu “repechoncito” final abans d’encarar el carrer Lleida). I això que com he dit, el ritme, les sensacions, fins aleshores eren bones.

El meu Garmin dixit:

-          4:22, 4:31, 4:39, 4:30, 4:31  (22:33 al pas pel km 5... / 23:14 segons Championchip).

-          4:46, 5:01, 5:11, 5:12, 5:13   per acabar fent avui un temps final de:

49:06

...que és un temps força “fluixot”, si tenim en compte tant el meu temps de 2015 com la meva història en aquesta cursa, una mica "xiclet-elàstic" pel que fa al temps d'un any a l'altre:

2008....                 47:58       1ª

2009....                 49:08       5ª         +1'10’’

2010....                 48:04       2ª         -1’04’’’

2012....                 51:49       6ª         +3’45``

2015....                 48:13       3ª         -3’36’’

2016....                 49:06       4ª         +53’’ (...i a  1’08’’ de la meva MMP en aquesta prova).

  

Però ha estat un matí, com sempre, envoltat d’un bon grapat d’amics i coneguts en una cursa mítica per a la ciutat de Barcelona, amb foto de grup amb els companys de Tribanda, foto de grup amb els companys d’Adidas runners Barcelona, foto de grup amb la bona gent de “El diario de Sofia y Sonia” (la vida que hi ha en els ulls d’aquestes dues petites em tenen “atrapat”)... i molts i molts: 

- “Ei, hola, cóm estàs... cóm va això... què, avui què ?”

de molts amics i coneguts en creuar-nos al arribar, en anar cap el guarda-roba, en escalfar, dins del calaix... i és que, com dic sempre, el millor de les curses és la gent, la germanor, la camaraderia, els amics, els coneguts que t’hi trobes, els que vas fent.

La propera setmana, si Susanna Ballester es recupera d’unes molèsties al peu, repetiré amb ella de “llebre” a la mateixa cursa del 2013, ara anomenada “Cursa de Sant Martí” (abans “Cursa del Clot”). I si no es recupera (que espero, confio i desitjo per ella que sí), ho intentaré sol: anar a pel 46:30.  Perquè, recordeu, cal tenir sempre un objectiu en sortir a córrer, ja sigui qualitatiu, quantitatiu o ambdós; i aquest tornarà a ser el meu diumenge, tot i que -com avui- en el kilòmetre 9 hi ha un petit “Tourmalet” en haver de pujar pel carrer Independència (pujada, encara una mica més llarga, que també farem durant el final del primer kilòmetre i la primera meitat del segon).

Això no para !

Arantxa... a lo seu: 14ª en la general i 1ª de la categoría

... and the winer is: Carles Castillejo

  

... pròxima parada, diumenge vinent:

I divendres passat, el sopar dels CORRESOLIDARIS...  bona gent !