 |
| En Joan, l'Alberto, l'Isra, i la Natàlia hem representat avui a Tribanda a la 93ª Jean Bouin |
Jo ja no entenc rés. Bé, sí, ho entenc... però m’emprenya.
Avui he corregut bé, molt bé, amb molt bones sensacions,
ràpid. Anava còmode, a ritme, gaire bé clavant els bons i encertats consells d’en www.blogmaldito.com (que, per cert, es mou més durant les curses que el Chiquito de la Calzada explicant un acudit). Però, tot i
aguantar bé el ritme durant el meu pas pel PP (Puto Paral·lel), el darrer kilòmetre cara
amunt pels carrers Lleida i Maria Montessori m’ha fos (sense oblidar que abans
hem fet el “falso llano” del carrer Tamarit i el seu “repechoncito” final abans
d’encarar el carrer Lleida). I això que com he dit, el ritme, les sensacions, fins aleshores eren bones.
El meu Garmin dixit:
-
4:22,
4:31, 4:39, 4:30, 4:31
(22:33 al pas pel
km 5... / 23:14 segons Championchip).
-
4:46,
5:01, 5:11, 5:12, 5:13 per acabar fent avui un temps final de:
49:06
...que és un temps força “fluixot”,
si tenim en compte tant el meu temps de 2015 com la meva història en aquesta cursa, una mica "xiclet-elàstic" pel que fa al temps d'un any a l'altre:
2008.... 47:58 1ª
2009.... 49:08 5ª +1'10’’
2010.... 48:04 2ª -1’04’’’
2012.... 51:49 6ª +3’45``
2015.... 48:13 3ª -3’36’’
2016.... 49:06 4ª +53’’ (...i a 1’08’’ de la meva MMP en aquesta prova).
Però ha estat un matí, com
sempre, envoltat d’un bon grapat d’amics i coneguts en una cursa mítica per a la ciutat de
Barcelona, amb foto de grup amb els companys de Tribanda, foto de grup amb els
companys d’Adidas runners Barcelona,
foto de grup amb la bona gent de “El diario de Sofia y Sonia” (la vida que hi ha
en els ulls d’aquestes dues petites em tenen “atrapat”)... i molts i molts:
- “Ei, hola,
cóm estàs... cóm va això... què, avui què ?”
de molts amics i coneguts en
creuar-nos al arribar, en anar cap el guarda-roba, en escalfar, dins del calaix... i és que, com dic sempre, el millor de les curses és la gent, la germanor, la camaraderia,
els amics, els coneguts que t’hi trobes, els que vas fent.
La propera setmana, si Susanna
Ballester es recupera d’unes molèsties al peu, repetiré amb ella de “llebre” a la mateixa cursa del 2013, ara
anomenada “Cursa de Sant Martí” (abans “Cursa del Clot”). I si no es recupera (que espero, confio i desitjo per
ella que sí), ho intentaré sol: anar a pel 46:30. Perquè, recordeu, cal tenir sempre un
objectiu en sortir a córrer, ja sigui qualitatiu, quantitatiu o ambdós; i
aquest tornarà a ser el meu diumenge, tot i que -com avui- en el kilòmetre 9 hi
ha un petit “Tourmalet” en haver de pujar pel carrer Independència (pujada, encara una mica més llarga, que també farem durant el
final del primer kilòmetre i la primera meitat del segon).
Això no para !
 |
| Arantxa... a lo seu: 14ª en la general i 1ª de la categoría |
 |
| ... and the winer is: Carles Castillejo |
... pròxima parada, diumenge vinent:
I divendres passat, el sopar dels CORRESOLIDARIS... bona gent !
