Abans de res, demanar disculpes als Mossos d’Esquadra si és què, en algun moment, els hem pogut incomodar: no era, ni de lluny, la nostra intenció. I és que, veureu:
(traducción al castellano al final)
La carretera que va fins a la presó de Lledoners acaba, literalment, dins
la presó, concretament al pàrquing de “visites”. Però no hi ha cap valla prèvia
per entrar-hi (o no estava baixada aquest matí) així que, minorant la velocitat
en creuar la reixa d’entrada i saludant al mosso de la garita, he aparcat el cotxe
a dalt de tot del pàrquing.
De la convocatòria a venir avui amb mi a Lledoners, només s’hi va poder
afegir la meva amiga ANNA RIERA, una noieta
que apunta maneres:
1ª 100km FEM. RUTA
(2017) - 9:02:09 – Campeonato España Veteranos
1ª MARATÓ FEM. (2017) - 3:17:28 -
Campeonato de España de Veteranos
1ª 5.000m FEM.
(2017) - 19:44 - Campionat Catalunya Veterans
Individual i Relleus
1ª 1.500m FEM.
(2017) - 5:25 - Campionat Catalunya Veterans
Individual i Relleus
1ª MARATÓ FEM. (2018) - 3:16:31 - Campeonato de España
Máster
Quan he aparcat hem intercanviat missatges i, com que m’ha dit que arribaven
una mica tard, he pujat al cotxe i he tornat a sortir de la presó, sense cap
problema, parant-me (ara sí) a la valla de sortida i saludant al mosso en
sortir.
Mentre feia maniobra per aparcar i esperar-los, m’han passat pel davant i
han entrat a la presó també sense cap problema. Jo he desfet la maniobra i he tornat
a entrar al parquing de la presó.
Li he dit a Anna si volia portar la meva camiseta estelada, la primera, i
no ho ha dubtat. I amb els dos portant la camiseta estelada posada, hem caminat els
gaire bé 500 metres que hi ha fins a la sortida, saludant al mosso de la
garita en fer-ho. En cap moment ens han dit res.
No hem pogut fer el perímetre 6 cops tal i com jo pensava (4,2 km en total)
perquè enganxats als murs de la presó hi ha un munt de camps de conreu. Així
que hem anat rodejant, per asfalt i camins de terra, pujant i baixant, el contorn
de la presó per acabar fent una única volta de 5,2 km. Ha estat fins i tot, emocionant perquè no sabíem exactament on ens portaven
els camins i trencalls que anàvem agafant (sempre sense perdre de vista els murs de la presó).
Amb les nostres caamisetes estelades posades hem entrat caminant a la presó -al pàrquing
de la presó- hem tornat a saludar al mosso i hem anat altra cop fins els cotxes.
Ha estat al sortir quan, al parar davant de la valla, el mosso ens ha dit:
-
Si
us plau, poden sortir dels cotxes?
Ha estat un breu moment de cáguense... que finalment ha quedat en un no res. I és veu que s’han adonat de que hem entrat i sortit, a peu o en cotxe, fins a sis
cops i no ens havien dit res (sobre tot quan hem sortit i entrat caminant amb les nostres camisetes estelades per córrer des de la mateixa porta de la presó). I ens han dit que allò era una
presó, i que si havíem decidit anar a córrer per la zona, no hauríem d’haver
aparcat allà, que allò no era un pàrquing públic... Es veu que ells mateixos s’han sorprès
de la naturalitat i tranquil·litat amb la que hem entrat i sortit repetidament (i portant aquella indumentària).
Avui era 22 de desembre. I el 22 de desembre havia dit que me’n anava a
Lledoners, per recolzar -potser sense ni ells saber-ho- els nostres polítics presoners.
I cap a Lledoners que me’n he anat.
I cap a Lledoners que me’n he anat.
Gràcies Anna per poder ser-hi allà amb mi avui..
Antes de nada, pedir disculpas a
los Mossos d’Esquadra si es que en algún momento les hemos incomodado: no era,
ni de lejos, nuestra intención. Y es que, veréis.
La carretera que va hasta la
prisión de Lledoners termina, literalmente, dentro de la prisión, concretamente
en el parking de "visitas". Pero no hay ninguna valla previa para
entrar (o no estaba bajada esta mañana) así que, aminorando la velocidad al
cruzar la verja de entrada y saludando al mosso de la garita, he aparcado el
coche en la parte alta del parking.
A la convocatoria a venir hoy
conmigo en Lledoners sólo se pudo añadir mi amiga ANNA RIERA, una chica que
apunta maneras:
(ver tiempos en tabla)
Cuando he aparcado nos hemos
intercambiado mensajes y, como me ha dicho que llegaban un poco tarde, he
subido al coche y he vuelto a salir de la cárcel sin ningún problema, parándome
(ahora sí) en la valla de salida y saludando al mosso en salir.
Mientras hacía maniobra para
aparcar y esperarlo me han pasado por delante y han entrado en prisión, también
como yo sin ningún problema. Yo he deshecho la maniobra y he vuelto a entrar.
Le he dicho a Ana si quería
llevar mi camiseta estelada, la primera, y no lo ha dudado. Y con los dos con
la camiseta esteladas puestas, hemos caminado los casi 400 metros que había
hasta la salida, saludando al mosso de la garita al hacerlo. En ningún momento
nos han dicho nada.
No hemos podido hacer el
perímetro 6 veces tal y como yo pensaba (4,2 km en total) porque pegados a los
muros de la prisión hay un montón de campos de cultivo. Así que hemos ido
rodeando el contorno de la cárcel, por asfalto y caminos de tierra, subiendo y
bajando, para acabar haciendo 5,2 km. Ha sido, incluso, emocionante porque no
sabíamos exactamente dónde nos llevaban los caminos y desvíos que íbamos
cogiendo (siempre sin perder de vista la cárcel).
Con nuestras esteladas puestas
hemos entrado tranquilamente, a pie, en prisión -en el parking de prisión-
hemos saludado al mosso y hemos ido a buscar los coches.
Ha sido al salir cuando, al parar
delante de la valla, el mosso nos ha dicho:
- Por favor, pueden salir de
los coches?
Ha sido un breve momento de cáguense
... que finalmente ha quedado en nada. Se ve que se han dado cuenta de que
hemos entrado y salido a pie, o en coche, seis veces y no nos habían dicho nada
(sobre todo cuando hemos salido con las estrelladas a correr desde la misma
puerta de la cárcel. Y nos han dicho que aquello era una prisión, y que si
habíamos decidido ir a correr por la zona, no deberíamos haber aparcado allí,
que no era un parking público ... (se ve que los mismos se han sorprendido de
la naturalidad y tranquilidad con la que hemos entrado y salido).
Hoy era 22 de diciembre. Y el 22
de diciembre había dicho que me iba a Lledoners, para apoyar -quizás sin ni ellos
saberlo- a nuestros prisioneros. Y hacia Lledoners que me he ido. Gracias Anna
por haber podido estar allí conmigo.