Pirámide , segons
el gran Carles Castillejo per a la tarda-nit d’ahir a les pistes de “Pau Negre”:
400 m –
800 m – 1.200 m – 1.200 m – 800 m – 400 m …. O sigui (en
voltes a la pista):
1 v 2 v 3 v 3v 2 v 1 v ( 4,800 km total)
Piràmide “truncada” , tunejada sobre la marxa, segons
jo la vaig fer ahir a les pistes:
400 m –
800 m – 800 m – 800 m – 800 m – 400 m
1 v 2 v 2 v 2 v 2 v 1
v ( 4 km total)
(després, és clar, de les
quatre voltes d’escalfament prèvies -1,600 km- i de passar per les mans d’en Pol
i els seus entretinguts ahir exercicis “de
la infància”)
Tot i fent el que no s’ha de fer (els ritmes no són
fiables en pista, sinó què el que val son els temps per volta), destacar un “de menos
a más” pel que fa al ritme de les voltes:
400, a 5:00 800, a 4:42 800,
a 4:40 800,
a 4:48 800,
a 4:32 400, a 4:09
Que no està gens
malament per a mí...
Vaig anar en el grup de les pacers "de la coleta i de la trenza al aire” (Nuria Langreo i Laura Sanzberro) que ens van fer anar ben ràpids, que és
del que es tractava, en un entrenament “mediàtic”, però alhora, amb un final agredolç.
(la part mediàtica, un paio “que
cau bé”, tant que fins i tot el text de l'anunci és un "rodolí fonètic, que no gramatical").
I aquesta va ser la part agredolça:
la notícia
de la marxa d’en Marc del grup de pacers d’Adidas Runners Barcelona. Nous temps, noves obligacions,
noves responsabilitats, nous canvis... ens deixen sense “l’alegria de la huerta”, ens deixen sense aquest dinamitzador de
grup, engrescador, motivant...
Ell va ser qui, en l'acte de presentació d’una de les
edicions de la Correbarri (uns dies abans de la seva primera "Berlin") em va animar a anar als entrenaments d’AR dels que tant i tant n’he gaudit.
Marc; no podia ser de cap altre lloc la foto de comiat
Sé que tots els que formem part d'adidas runners barcelona et desitgem el millor del millor.