13 septiembre 2020

LA CALOR QUE NO AFLUIXA...

Estic a l'espera del Informe de la Resonància Magnètica de dimarts al vespre (les imatges de la RM sí que les tinc; però al igual que em pasava amb les ecografíes de l'Andrea, la Marta i en Mario... "veoperonontiendoná").

Suposo que demà o dimarts ja sabrem el què.

Tot esperant aquest informe, aquest matí he decidit fer carrera continua sense interrupció, per primer cop en molt de temps. Durant l'estiu he corregut, sí, però per les molèsties al genoll, anava fent paradetes, fotos, vídeos... Feia el que m'havia proposat per aquell dia, però en un running-interruptus contínuo.

Avui aquesta tirada (amb el genoll donant pel sac) ha estat de 4 km  (3,700 en realitat), des de la pasarel·la d'Esplugues fins a la palmera del bon amic Manel, i que gaire bé ja ha adoptat en Gabri al final dels seus "gabrispints".


La idea inicial era la de
"tocar palmera i tornar"... però avui a les 11 del matí fotía calor, moooolta calor per la Digonal.
Així que m'ho he prés amb la calma i, en arrivar-hi, he fet un pit-stop d'aigua i fotos. I en lloc de continuar, he pensat en tornar xino-xano (per donar una treva al genoll) i fer corrent el darrer 1,300 km fins a casa i completar així 5 km. Però en arribar a la font de passat el carrer Ganduxer, me'n he adonat de que m'havia deixat el tap de l'ampolla al costat de la palmera.
Així que, marxa enrere. Havia caminat 400 metres i els he hagut de tornar a fer. Però, l'he trobat.
A tot aixó, ja eren gaire bé les dotze i haviem quedat per fer l'aperitiu amb en Mario, així que he trucat a Marta perquè em recollís per Francesc Maciá.
Tota la tarda, l'esquena m'està tocant el que no sona. Me'n vaig al llit.