No només aquest any, pel canvi de recorregut, estructura de sortides, fer-la en dos dies i per les mesures de seguretat.
La cursa de La Mercè ha
estat, sovint, una cursa especial per a mi... per algun motiu que l'ha fet diferent, única.
A la del 2008 vàrem estrenar la samarreta de Can Mèlich;
era la primera "de club" que tenia (...amb capicua inclòs).
La del 2010 va ser la última cursa que vaig córrer abans del meu debut en Marató (a Berlín); i per fer el que havia de fer: provar en cursa els pantalons i la camiseta (*tunejada* per a la ocasió) que portaria el diumenge següent (tot de Saucony, no em pregunteu el perquè)
A la del 2012, vàrem estrenar la primera camiseta Tribanda, ara convertida en "la vintage".
El 2014 vaig descobrir que jo, en realitat, no era un, sinó dos ! (me'n enfoto jo de la bipolaritat!)
El 2015, després d'haver dormit només un parell o tres d'hores (venia del mega-bodorrio del meu nebot David) vaig acompanyar tot el recorregut el "mestre" Pucurull; va fer MMP a la prova. Però els 10k se'ls va currar ell.
El 2016, irrupció a la meva vida de la tropa EGOÍSMO POSITIVO, amb la que hem
acabat fent forts lligams.
A la de 2018, un altre moment molt i molt especial: els companys de Correcats em van fer molt feliç, oferint-me una de les banderoles per fer de "llebre" oficial de la prova, la banderola dels 70'
Manolo, ni te imaginas lo que representó para mi, la ilusión que me hizo, lo feliz que me hiciste; me daba igual que fuera la de 70'; como si hubiera sido la de 60', o la de 55' (a menos no me hubiera atrevido: ser "liebre" es algo muy serio).
El 2019, la culminació, però va ser molt breu, d'un somni: córrer una cursa amb en Mario.
I per aquest 2020 espero veure el somni ja fet realitat: amb un "carrito profesioná" fer la Mercè amb en Mario (sí més no, la primera volta).
