Entradas

Mostrando entradas de noviembre, 2016

¿ UNA "JEAN BOUIN" AMB UN OBJECTIU DE 46 MINUTS LLARGS ? ...i tant llargs que han estat !!

Imagen
Jo ja no entenc rés. Bé, sí, ho entenc... però m’emprenya. Avui he corregut bé, molt bé, amb molt bones sensacions, ràpid. Anava còmode, a ritme, gaire bé clavant els bons i encertats consells d’en www.blogmaldito.com(que, per cert, es mou més durant les curses que el Chiquito de la Calzada explicant un acudit). Però, tot i aguantar bé el ritme durant el meu pas pel PP (Puto Paral·lel), el darrer kilòmetre cara amunt pels carrers Lleida i Maria Montessori m’ha fos (sense oblidar que abans hem fet el “falso llano” del carrer Tamarit i el seu “repechoncito” final abans d’encarar el carrer Lleida). I això que com he dit, el ritme, les sensacions, fins aleshores eren bones.
El meu Garmin dixit:
-4:22, 4:31, 4:39, 4:30, 4:31  (22:33al pas pel km 5... / 23:14 segons Championchip). -4:46, 5:01, 5:11, 5:12, 5:13   per acabar fent avui un temps final de:

49:06

...que és un temps força “fluixot”, si tenim en compte tant el meu temps de 2015 com la meva història en aquesta cursa, una mica "xiclet…

EL DOMINGO TOCA UNA DE MÍTICA

Imagen
Sí, porque celebrar 93 ediciones de una cursa no está -ni estará- al alcance de muchos.

La JEAN BOUIN es para mí, además, una cursa muy especial.

Porque fue en noviembre de 2008, en esta mítica carrera, cuando -por vez primera- no vi “lo puto cinc” en la pantalla del crono, que se detuvo esa fría mañana de otoño en unos maravillosos 47:58Y es que, después de haber corrido ya cinco cursas desde mi debut en Nassos 2007, mis tiempos anteriores de “primerizo” habían sido de 54:22, 50:48, 52:44, 51:31 y 51:34 (… siempre con “lo puto cinc” a la izquierda). Y aquel no puto cinc lo celebré como tocaba con mis compañeros de entonces, los que me iniciaron en esto del correr  (con algunos de ellos -Pau, Albert B. i Xavi C.- acabamos formando parte del embrión inicial del equipo Tribanda).






Y no solo eso, sino que esos 47:58 se mantuvieron como mi MMP en 10 km durante 5 años (lo que dice bien poco de mi evolución como corredor) hasta que en 2013, también en otro mes de noviembre, y bajo la luvia, l…

CROS POPULAR DE SANTS... LA CURSA DEL MEU BARRI

Imagen
Jo vaig nèixer, literalment, i vaig viure al barri de Sants fins els 28 anys. Per tant, el Cross  Popular de Sants és "la cursa del meu barri".  L'he correguda el 2008 (51:34), 2009 (49:08), 2011 (50:05), 2013 (51:45), 2015 (48:23)... I avui. Una gran matinal, envoltat d’amics i corrent com a Tribanda, però enfundat avui amb la samarreta dels companys de CORRESOLIDARIS(per tractar de donar una mica de visibilitat a les oblidades malalties minoritàries).





















I avui, al Cros Popular de Sants, els meus temps de pas per quilòmetre han estat:
5:08,  4:32,  4:38,  4:52,  4:28,  4:41,  4:52,  4:54,  4:52  i  4:48…  per un molt bon temps final (per a mi) de  ...  47:42  ...  
Jo crec què aquest és el “secret” de la meva millora de temps: el poder aguantar un ritme una mica més alt que abans de mitja per quilòmetre (sempre parlant al meu nivell) durant molta més estona, sense “deixar-me anar” en cap moment.
Abans d'avui, només he corregut 3 cops més ràpid que avui, i sempre en aquest 2…

CROS POPULAR DE SANTS... LA CURSA DEL MEU BARRI

Imagen
Jo vaig nèixer, literalment, i vaig viure al barri de Sants fins els 28 anys. Per tant, el Cross  Popular de Sants és "la cursa del meu barri".  L'he correguda el 2008 (51:34), 2009 (49:08), 2011 (50:05), 2013 (51:45), 2015 (48:23)... I avui. Una gran matinal, envoltat d’amics i corrent com a Tribanda, però enfundat avui amb la samarreta dels companys de CORRESOLIDARIS(per tractar de donar una mica de visibilitat a les oblidades malalties minoritàries).





















I avui, al Cros Popular de Sants, els meus temps de pas per quilòmetre han estat:
5:08,  4:32,  4:38,  4:52,  4:28,  4:41,  4:52,  4:54,  4:52  i  4:48…  per un molt bon temps final (per a mi) de  ...  47:42  ...  
Jo crec què aquest és el “secret” de la meva millora de temps: el poder aguantar un ritme una mica més alt que abans de mitja per quilòmetre (sempre parlant al meu nivell) durant molta més estona, sense “deixar-me anar” en cap moment.
Abans d'avui, només he corregut 3 cops més ràpid que avui, i sempre en aquest 2…

BEHOBIA-SAN SEBASTIAN EN FOTOS...

Imagen